Repte 339. Passió de relataire

Un relat de: rnbonet

Avui, ben de nit, a les fosques, altra vegada. No ha estat com la primera, no; d'una altra forma, gens escadussera. Sabria dir-ho millor?... Directa. Més ràpida, sense tants preparatius. Si us he de ser sincer, només per deixondar-la; de ganes, poques. Uns amics em parlen de l'edat; altres, de canviar ‘burreta'... Que si hi ha una que promet; que aquesta no funciona com cal: massa entrebancs i aturades...
Jo, però, us confirme i testifique que, abans, intents emparats en la bonança de primavera o en boires de tardor, vaig poder fruir dels cos profund d'aquesta petita vall, recer d'angúnies personals, de dèries capricioses, on moren i reviuen les paraules. Talment com un oasi al desert de l'existència de tardor que algú prega. Com un paradís del "fica-la" on el déu no ofereix cap resistència.
Aquesta nit, però, ja us ho he nomenat, és diferent: com cada dia, ensume l'instant fugisser que m'ofereix la mar, la muntanya, els tarongers, el menjar, els amics… I els concentre en uns pocs mots que després injecte a sobre teu.
"Sempre -pense mentre els meus dits t'acaricien parts ben profitoses- ens queden coses per mirar, ous sense trencar, temps per descobrir".
I tu, inconscient, m'ofrenes la teua virginitat renovada, espai màgic, dintre una personalitat oberta a tothom que t'estima. I jo vinc a tu, sense cap gelosia. I separe els llavis; incline el cap. Un sabor dolç, amb regust d'almívar àcid, calent, m'amara la boca. Acabe d'arribar al mot ‘hemistiqui', com pauta que se'm desfà a la llengua.
I em venen al cap vents de llevant, i uns quants xafogosos de ponent, i també de mestral, que em mostren històries d'un monestir-castell encantat dalt d'una penya.
Malgrat el meu desig -i el teu-, un atzucac ens barra el pas. Telefònica, potser?
Trobe, però, el mot oportú, la paraula justa, amb un estremiment de tot el cos. I àgilment menege els dits al teclat. I el descarregue de la ferramenta formidable i grossa de l'idioma, cap a tu. Ja l'he remés, el relat! Sagnant està el meu cos a l'espera. Em mossegue les ungles. M'informarà ben aviat l'editora?


Comentaris

  • felicitats *_*!! company de lletres i dibuixos[Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    una abraçada

  • Lirisme[Ofensiu]
    copernic | 23-09-2008


    Si això ho fas "a la correguda" (és clar que tenint en compte el contingut del relat és la manera de fer-ho) com ho faràs quan hi poses els cinc sentits, amic Bonet? En aquest relat t'he trobat més líric, més poètic que en altres ocasions. L'estirabot de la telefònica l'he trobat genial. En fi, un text dels millors que t'he llegit.
    Parlant d'altres temes, per què no m'envies alguna fotografia (o la penges al fòrum) d'algun dels cistells de pinetells, rovellons, ceps, ous de reig o altres bolets que trobaràs, bandarra. Que per aquí us està plovent a bots i barrals. En canvi per aquests indrets no plou ni invocant a tots els sants, hahaha!
    Rep una abraçada!

  • Amic Ramon![Ofensiu]
    F. Arnau | 19-09-2008 | Valoració: 10

    Ves per on! Se m'havia passat aquesta veritable joia que, malgrat declares haver-la fet "amb presses i corregudes" que diem ací a l'Horta, per això mateix, demostra la teua capacitat per escriure a rajaploma, gairebé tan apreciada com la de trobar bolets... És cert que te'n vas al Penyagolosa? Tinc un amic que diu que allí es troben un exemplars magnífics de "boletus" (sic).
    M'ha agradat veure't a la foto amb el barret de peixcador, i parlant d'això, la setmana passada van venir uns amics asturians, i el diumenge els portàrem a l'Albufera... Van al·lucinar amb l'anguila al forn i els arrossos. Després férem un passeig en barca, i es van quedar bocabadats... Estic posant alguna de les fotos a la meua "bio".
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!
    ... I rebolica!!!
    FRANCESC

    PS No coneixia el teu llinatge de Sueca. Creia que eres de Xeressa...

  • Fantastic i sorprenet[Ofensiu]
    surina | 05-09-2008

    El millor, el final.
    Una abraçada.

  • ANEROL | 05-09-2008 | Valoració: 10

    com una metàfora? del procés creatiu amb l'amatori, i els seus entrebancs. És així?
    Escrius molt bé

  • salutacions amigues[Ofensiu]
    casperdut | 05-09-2008

    El paisà sap escriure de p.m ( disculpa pel taco )...està genial, però em desconcerta en gran mesura el final...
    Una besada
    Del nord de la Marina? Alta o baixA???

  • salutacions amigues[Ofensiu]
    casperdut | 05-09-2008

    El paisà sap escriure de p.m ( disculpa pel taco )...està genial, però em desconcerta en gran mesura el final...
    Una besada
    Del nord de la Marina? Alta o baixA???

  • Necessito ajut[Ofensiu]

    Algú em podria informar de què és això dels reptes? Com funciona, què s'ha de fer per a participar-hi? Veig que tu ets un expert en la matèria, així doncs, series tan amable d'informar-me'n? Gràcies

  • Enrevessat?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-08-2008 | Valoració: 10

    No l'he acabat d'entendre del tot, no sé si perque és massa complicat o perque cal un bon exercici de lectura en cas que sigui una mica desordenat. Tret d'això, he disfrutat amb les paraules i expressions.


    Sergi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1546 Comentaris

276034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!