Reflexions-Nadal 2008

En un poema, l'hora de passar revista ha arribat, sempre per Nadal, quan ens fem nous proposits, quan deixem entera tot un any, no sempre agradable, no sempre planer, però enfrontem l'any nou amb nous reptes, amb noves metes i nous relats. Feliç any company.

Reflexions profundes, versos densos i amb una forta càrrega de pensaments profunds que inviten a la reflexió del fastuós Nadal. Cal llegir-lo més d'un cop per començar assaborir-lo.

J. Lluís Cusidó

I a voltes, la resposta és ben simple, sóm poca cosa més que una evolució erronia de la biologia, uns éssers taradets, que es pensen que són alguna cosa més que la resta dels habitants d'aquest univers nostre.
Alguns ja ho saben, i fan la viu viu, i altres ens seguim demanant; què hi fem aquí?
Penso que és molt més que aquesta reflexió meva, però sembla que no donem per a més els humans, tot i que m'agradaria saber la resposta, ni que fos dolorosa.
De moment ens esperarem que ens toqui el torn, i si no passa res, doncs estavem equivocats. I els "vius" seguiran fent la viu viu.

Una abraçada.

Ferran

poema que ens presenta importants dubtes amb bells versos... paraules que ens fan pensar...
L´arbre, la planta o la flor, com tu molt bé dius, fan estada en aquest món sense ser conscients de la vida i la mort; els éssers humans, en canvi, sí que en som conscients, i en canvi, vivim, lluitem, gaudim... com si no sabéssim que tot és temporal. D´on traiem la força per acceptar la realitat? No ho sé....

Rep una càlida abraçada
Pilar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Tens raó quan dius a la introducció: "Un cop a l'any es desperten sentiments de curta durada, i després?"

Les reflexions que ens planteja aquest poema hauríem de fer-nos-les tot sovint.

Felicitats per aquest poema. Un poema d'obligada relectura periòdica.

Núria Gausachs i Cucala

He volgut venir precisament avui fins al teu espai, ja que és un dia especial: la diada tradicional dels obsequis entre amics, la jornada d'intercanvis entre persones que comparteixen elements de vida...
Un dia en què qui regala s'enfronta amb la disjuntiva d'haver de triar entre el consumisme desenfrenat, els estereotips proposats per la publicitat i el valor real dels gestos...

Les teves reflexions han estat un regal realment bo i encertat: l'he gaudit des què he començat a desfer el llaç i he anat obrint l'embolcall, fins que l'he contemplat en la seva totalitat i ho he assaborit sense presses.
En justa correspondència, t'ofereixo un relat sobre la natura humana en forma de NINA DE NEU, adient potser a un dia com el d'avui: pel fred, pel referent a la infància, perquè tracta d'algú que troba el seu rumb després d'haver-ho perdut i haver-se perdut, assolint de nou la seva identitat...

I, a més, t'ofereixo una abraçada triple: magna, màgica, i majestuosa,
Unaquimera

El tema del Dolor i la Pérdua és tota una pedagogia que existeix i ensenya de forma molt forta. Costa, em costa, acceptar-ho.
Guapes reflexions.

tant de bo feflexionéssim més sobint

sé que el missatge que envies és més profund, però en llegir aquestes reflexions he pensat en les relacions entre les persones. No ens entenem, perquè no reflexionem sobre nosaltres mateixos. Si fóssim més sincers amb els nostres actes i els nostres pensaments, potser entendríem més el perquè la gent que ens envolta fa el que fa, perquè pot ser som un feflex de l´altre.

Si parléssim més amb el nostre jo intern, pot ser tampoc ens caldria parlar amb els altres, perquè seríem conscients de tot i de tots i sabríem en cada moment el sentit de qualsevol moviment.

Una abraçada molt forta i BON 2009!!!

Que tantes vegades ens em formulat i quasi mai en trobem una resposta que ens satisfaci del tot.
La tercera estrofa m'ha fet pensar molt. No serà que dins nostre hi la mateixa llei de la natura i nosaltres amb les noves tecnologies, ens dispersem i poc a poc anem perdent el que ens lliga a aquest món i per això estem desconcertats?
Interessant el final que li has donat, i el dubte que has sembrat sobre qui serà aquest jo que jutja els meus actes. Perquè tenim sempre aquesta dualitat?

Bon aniversari i una abraçada per tu i la Teresa