Cercador
Recreació
Un relat de: jacobè- Compartir:
Et voldria obsequiar tranquil·litat i temps,
però és tan difícil com regalar alegria.
No es pot brindar l'impossible,
però es pot demanar i es té el dret de viure imaginant.
Les Cinta i la Bruna segur que ho fan
quan amb les mans arriben al blau.
Les teves nines no són la calma,
però són el teu temps infinit:
donen sentit a tots els segons que et resten
i defensen els teus instants, perquè els volen eterns.
Xalen amb les petites vides que els has dat.
Són l'inimaginable sols fa tres Nadals.
Comentaris
-
Drets i deures[Ofensiu]NiNeL | 04-01-2007
L'alegria és tan senzilla de regalar com el simple fet d'espenyar dues copes; la tranquil·litat se crea amb carícies als cabells; i el temps és tan infinit que si n'agafam una mica no se nota gens, t'ho diu un que sap de números :)
Crec que t'has equivocat en una paraula. Jo diria que se té el deure de viure imaginant.
