Records d'estiu

El protagonista evoca records del passat per tal d’evitar adormir-se mentre condueix. El text combina descripcions dels paisatges del viatge amb les narracions dels records de l’adolescència.

El lector realment es troba dins del cotxe i de la ment del narrador de manera que pot arribar a dubtar si manté el grau de concentració necessari per conduir amb prudència (;-P)

He gaudit tant amb la lectura del relat i com la dels comentaris, els he trobat molt interessants.

Ens seguim llegint,

Núria

...quines descripcions més maques. Conec els paratges dels quals parles i tots tenen el seu encant... Em transportes en el passat i els teus records acaben esdevenint en part també del lector. Destaco el final, més que rodó pel meu gust!

Una abraçada i felicitats per les més de 1000 lectures!

Dues coses curioses d'aquest relat:
-primera: tant la situació present del viatge en cotxe, com els records evocats estan escrits en present, cosa que al principi sembla un inconvenient i, en canvi, al final es converteix en un encert. Ja veuràs.

-segona: les frases són molt curtes, simples: subjecte, verb, predicat. Frases que van describint i explicant els fets amb un to monóton, amb un ritme repetitiu, subjecte, verb, predicat i punt i seguit. I així anar fent, tot el relat va entrant en un temps allunyat de la realitat, prop del somni, en els records.

Però aquests dos inconvenients, la conjugació en present i el ritme simple i monóton, es converteixen en la gran genialitat d'aquest relat.
O sigui, es NOTA que anem en cotxe. Es NOTA aquella mena de modorra somnolenta de la conducció lenta per les carreteres comarcals... cada revolt un punt i seguit, cada petita recta una frase: subjecte verb i predicat.

A mig relat, entrant ja en la plana empordanesa, les rectes són molt més llargues i les frases s'allarguen i s'entretenen una mica més. Però segueix un llenguatge planer i suau com el paisatge. Fins a arribar al tendre epissodi dels jocs adolescents i a una conclusió preciosa, amable. Un final poètic, bell i savi.

Has aconseguit una atmòsfera tant adequada per explicar aquests records! El simple marc d'un viatge aburrit en cotxe és tant encertat!

No li trobo cap defecte, cosa que es deu a la meva dificultat pels aspectes tècnics. No tant a que no n'hi hagi, suposo. Fins i tot, trobo que la petita dificultat que he trobat, en la primera lectura, per veure el pas de la situació de conducció a la situació de record, també és un encert. Perquè en realitat mentre conduïm, entrem i sortim de la consciencia d'una forma imperceptible també. I aquesta sensació també l'has sabut transmetre.

El meu comentari no segueix la forma standard, però espero que igualment et serveixi.
Una abraçada
ginebre

Aquí tens el meu comentari, d'aquesta segona ronda :-)

* Estructura:
El correcte, en català, és "adormida":
"Al cap d'una estona queda dormida" --> "Al cap d'una estona queda adormida"

El "per què" separat es posa quan es pregunta:
"Per què no em passi el mateix," --> "Perquè no em passi el mateix,"

Crec que és una frase massa llarga per no haver-hi cap coma que faci de pausa:
"La mestressa del mas ens emplena una dorca de llet tot just munyida abocant-la des d'un cubell metàl·lic." --> "La mestressa del mas ens emplena una dorca de llet, tot just munyida, abocant-la des d'un cubell metàl·lic."

La preposició "a" i sobre. Seria "arran" o "ran":
"Agafem el camí de tornada entre soroll d'esquellots i els crits aguts de les orenetes volant a ran de terra." --> "Agafem el camí de tornada entre soroll d'esquellots i els crits aguts de les orenetes volant ran de terra."

Hi trobo a faltar una coma després de "trenat":
"Una diminuta escletxa de sol entra per un forat del barret i em permet veure, a més d'algun tros de palla mal trenat un retall de cel abassegadorament blau." --> "Una diminuta escletxa de sol entra per un forat del barret i em permet veure, a més d'algun tros de palla mal trenat, un retall de cel abassegadorament blau."

La paraula "so" no s'accentua:
"Només m'arriben el só apagat de les remors de la platja i la llum" --> "Només m'arriben el so apagat de les remors de la platja i la llum"

Com t'he dit de bon començament, és "adormida":
"L'aigua està quieta, reposada, aparentment dormida com un gegant blau en un son efímer i inestable." --> "L'aigua està quieta, reposada, aparentment adormida com un gegant blau en un son efímer i inestable."


*Contingut:
El relat comença amb la situació d'un home i una dona anant amb cotxe. Per tal de no adormir-se el protagonista, l'Enric, comença un viatge pels seus records.
Aquest viatge ens permet viure per uns instants el passat de l'Enric, com si el lector ho hagués observat en primera persona.


*Opinió personal:
El que més m'ha agradat del relat són les descripcions. Trobo que saps descriure molt bé cada lloc, de manera que pel simple fet de llegir-ho et sents com si estiguessis allà observant aquella situació. A mesura que vas llegint et pots anar imaginant les paraules, convertides amb imatges, dins la ment.
El que m'ha embolicat una mica és el canvi de situacions, és com una mica brusc. Al canviar de cop d'escena m'he perdut una mica. Però suposo que això són els records; tot d'imatges lligades entre si.



Espero que et serveixi d'alguna cosa!

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

Hola copèrnic!
Et comento el relat.

==En quant a la forma==

- Posaria "adormida" i no dormida. Fas un flashback, que et porta a un temps passat dins la teva memòria.
- Trobo que tots els punts són molt seguits. Potser hi hauria posat algun punt i apart.
Per exemple: "...Un dia anirem a visitar-la, però ara sento la veu de la meva mare que em diu "Apa, Enric, anem-hi". Sortim de la propietat obrint una tanca de fusta. A poc de caminar ens endinsem en un prat curull d'herba fresca. Fa poc ha caigut un ruixat típic d'agost i la terra desprèn una olor forta i profunda. En la nitidesa de l'aire se..." aquest tros el trobo una mica confús, suposo per la puntuació i el canvi de protagonista sobtat.
- Empres un vocabulari ric i adient al relat.
- Quan parles de refrescar el teu cos, trauria el "si més no per dins", ho trobo rar.
- Trobo molt bell el paràgraf on descrius el Pla de l'Estany, els xiprers (xipresos no sé si és correcte), la verema...

==En quant al fons==

Trobo les descripcions acurades, però el pas d'una situació a una altra el trobo sobtat com a saltirons.
Les descripcions de les geografies les trobo delicioses, quasi es poden sentir i ens hi trobem.
La part final és la que trobo més reeixida, la del aigua amb les noies. Aquí aconsegueixes aturar el moment i presentar-lo o mostrar-lo, quasi com una fotografia o pel·licula a càmera lenta.
I amb la conclusió: "...Si el nostre regne és la infància, l'estiu és el seu palau, l'imperi de la pell, el domini de les sensacions. En els seus càlids plecs s'hi amaga l'escola de la vida, el despertar del sexe i la font de la memòria." Ja ens mostres el què volies dir, el missatge, els records clavats a la memòria que ens han construït tal i com som i no de cap altra manera.

== Conclusió==

Em sembla un bon relat, potser trobo dues parts ben diferenciades, la primera meitat i la segona, una amb descripcions diferents de situacions i paisatges i la segona molt més rodona i abocada al sentiment que desperta al lector.

Espero que et serveixi!.

petons astrònom.

gypsy

records amb els que tots ens podem sentir identificats i dels que en fas una evocació molt viva. A mi personalment el que més m'ha arribat és el de la platja, amb el barret de palla a la cara. Excel·lent.

L'estructura narrativa m'ha assemblat molt encertada: records dispersos, aparentment anàrquics, entre els plecs de la memòria.

Et felicito

No sé si el fet de néixer a l'estiu em fa enyorar-lo la resta de l'any, però llegint-te he passejat per totes les imatges que has sabut crear tan bé i he notat l'escalfor del sol a la pell i he aclucat els ulls ferits per la seva intensitat.....

Una prosa passejant de la mà de la poesia que cada cop gaudeixo més.

No tenia el plaer,

angie

si Copernic aixequés el cap, es posaria ulleres i et llegiria

Els recors d'estiu que es viuen mentre es condueix, substituint la carretera per la platja, amb frases molt ben trobades, quasi poètiques, i una construcció general que, al meu humil entendre, és quasi brillant. No només hi poses la descripció simple, sinó també metàfores i una melangia que fa que es vegin els records difuminats en llegir. El fet que no busquis un fil argumental, és a dir, un inici-nus-desenllaç ni una trama entesa amb totes les de la llei, encara ho fa més evident, els records es mouen com imatges d'una pel·lícula vella a la que posem el so mentalment.
La frase final sí que és brillant del tot, sense el quasi.