Rebel.lió a Word

Una vegada hi va haver un text que se'm va insubordinar. Ja portava prop d'una setmana díscol, indolent, burleta.. S'allargava, s'interrompia, dubtava, no acabava d'agafar la fluïdesa que caracteritza un bon relat, o al menys un relat d'aquells que es llegeix amb avidesa fins al final. Com un coala artrític o un peresós reumàtic em treia de polleguera amb les seves contínues negatives a seguir endavant. Ja no sabia que fer, com recuperar-lo per a la societat. Estava disposat a donar-li les oportunitats que calgués però em mirava amb indiferència quan l'alliçonava o li prometia tots els reconeixements que li atorgarien quan seria gran. Res, com una mena de Peter Pan digital es negava a créixer i assolir la categoria mínima de relat, ja no en parlem d'un conte enginyós o una novel·la reconeguda.

Un dia, estava a punt d' apagar el Word, l'ordinador i el llum de les golfes i dedicar-me a fer sudokus que, com a mínim, els números són més obedients. De sobte, el text es va allargassar (portava unes deu línies, més o menys) començà a adoptar una estructura d'espiral i finalment es convertí, alçant el cap i remenant la cua, en una mena de serp de paraules que em mirava directament als ulls tractant d'hipnotitzar-me. Tot d'una, llançà una escopinada amb gran precisió. Sort que vaig ser més ràpid que ella (o hauria de parlar d'ell?) apartant a temps la meva cara de la trajectòria mortal. La saliva anà a estampar-se contra un llençol estès a sobre d'una corda. Hi havia més verí en aquella mala bava que en tota la Brunete mediàtica. Vaig pensar en la cara i en les queixes de la meva dona quan veiés tota aquella porqueria. La serp-text, que no s'esperava la meva reacció, va optar per fugir aprofitant un dels angles de la pantalla i amb gran rapidesa es va escolar per una escletxa de la porta del traster. No li va ser difícil efectuar aquesta maniobra ja que la seva condició bidimensional li permetia accedir als passos més estrets.

Ja hi som! vaig pensar. A on s'haurà ficat l'ofidi? Repassant mentalment la quantitat d'objectes inútils que acumulaven pols sota el sostre, gairebé em marejo. Hi havia un gran nombre d' ampolles de conyac i whisky (sóc abstemi però cada any l'empresa en la que treballo me'n regala en el lot de Nadal), botes d'aigua, motxilles, una nevera portàtil, una capsa amb un trepant, l'aspirador i quadres, molts quadres que segurament mai penjaran de les parets de casa. Amb més por que goig (les serps sempre m'han provocat un horror inexplicable) em vaig endinsar en el traster (ara selva) Com que no volia exposar-me a que, amagat en qualsevol racó, aquell engendre espantós em produís un ensurt amb alta probabilitat d'infart, vaig agafar el diccionari de sinònims. Aquest llibre, una eina de gran utilitat, és com el so d'una flauta per a les serps. Als textos els atrau la sinonímia, encara que alguns no ho vulguin admetre. De fet, tot text que vulgui figurar, que pretengui triomfar en societat, ha d'ésser passat per l'adreçador vàries vegades per tal d'arreglar-lo i maquillar-lo i que pugui assistir a certàmens literaris i presentacions. Efectivament, al cap de poc temps de caminar ajupit brandant l'esquer, vaig veure que de darrere l'aspirador sortia el cap i part del tronc d'aquell ésser llefiscós i repugnant. Mirava el llibre oscil·lant el cap a un cantó i l'altre. M'hi vaig acostar, vencent el fàstic que m'envaïa i quan vaig estar a la seva alçada...Plasssssss, li vaig rebotre amb totes les meves forces un exemplar de "A la recerca del temps perdut" de Proust que portava amagat al darrere. La força, el pes i la densitat del volum varen aixafar aquella criatura sortida de les entranyes de l'avern, que va quedar més planera que si li hagués passat per sobre una piconadora de les obres de l'A.V.E.

De sobte, vaig sentir que la meva dona pujava a les golfes. Estic perdut...quan veurà tot aquest merder... no li puc pas explicar la veritat. Hauré d'inventar-me alguna història convincent que justifiqui l'esquitx de bava i l'estesa llefiscosa de paraules. Però com m'ho faré, pobre de mi, si no tinc gens d'imaginació?