quatre dies

Què et sembla si dinem junts un dia d'aquests?
Recordo que m'ho vas proposar
l'últim cop que ens vàrem veure.
D'això ja fa massa temps... tres mesos.

Saps ?... quasi no goso demanar-t'ho
i penso que si em dius que no ...
doncs jo... ho entendré.

Aaahhh!!! Que collons!!!
NO. No ho entendré !!!
NO sóc capaç d'entendre res.

M'he fet gran, saps?
i en poc temps ... només tres mesos.
I no tan sols jo m'he fet gran.
Això va ràpid ...massa ràpid.

Cada dia que passa
és un dia menys que tinc,
és un dia més que té...
és un dia menys que tenim.

No puc amb tot això.
Jo sola, no puc amb això.

Quant temps? dos, tres , cinc, deu mesos.
Potser un any, potser quatre dies.

És poc i és molt. Depèn de com.
És poc si estic amb tu,
encara que sigui la resta de la meva vida.
És massa si és sense tu,
encara que sigui els quatre dies que em queden.

Jo sola ... no puc amb tot això.

Llavors dubto de,
perquè involucrar-te?
perquè fer-te partícip?
de, perquè hi ha d'haver un perquè?

Ara (potser) ja ets feliç.
Has aconseguit trobar algú que t'estimi,
i (potser) tu també l'estimes.

Si, és clar, ara ja ets feliç
i jo no tinc dret a complicar-te.
No tinc perquè fer-te patir.
Jo vull que siguis feliç.

T'estimo.
Mai vas saber entendre com t'estimo.

Sí.
Crec que ja ho tinc clar.
Ara només vull que quatre dies siguin,
senzillament això: "quatre dies".