Quan falles a la gent que estimes...

Ara asseguda davant l'ordenador, nomes sentia el soroll que feien els seus companys de residencia, no calia mirar-se el calendari per saber que eren divendres, estaven contents, en tenien motius, la majoria havia acabat exàmens i demà marxarien a casa per celebrar les vacances de Nadal amb els seus. Ella, en canvi, va canviar una sessió de festa dels divendres per una tableta de xocolata "Nestlé" i una pel·lícula. Aquell divendres no estava d'humor, i això que havia acabat exàmens, en un altre context "acabar exàmens" per ella hagués estat motiu de una tremenda celebració, però aquell divendres 19 de desembre no fou així, estava trista, lletja, sentia que havia defraudat a les persones que mes estimava en aquell món i així no podia anar de festa, ni enlloc, "que hi ha pitjor que fallar a les persones que més confien amb tu? Com es deuen sentir quan se'n donen conta que la realitat es un altre?, es repetia constantment.
Per la tarda, entre llums i vestits de Nadal li va entrar com una mena de por de tornar a casa, pensava com els i diria bon Nadal, si ella l'únic que els volia dir es que s'havia equivocat, que ho sentia, volia demanar-li que tornessin a confiar amb ella, nomes demanava que no la deixessin de banda, que no la jutgessin per aquell fet, que no es podien imaginar quan se n'arrepentia, però que el que li sabia mes greu es que ells estenguessin patint per culpa seva, sobretot ell.."
Un raconet del meu món.