En la nit del 3 de Juliol, ens devem un intent.

M'imagino de tantes i tantes maneres el nostre primer petó i cada vegada es diferent, cada vegada més bonic, cada vegada més màgic, cada vegada més romàntic…i cada vegada més impossible, cada vegada més lluny.
M'imagino quines seran les primeres paraules, com parlaran els nostres ulls, quin gust tindran les primeres carícies després d'aquest primer petó i m'és impossible, i penso i penso i cada vegada son diferents, cada vegada més grans, cada vegada més enamorades, cada vegada mes teves. Només teves. Que importa quin gust, quin tacte tindran, si son teves? Que m'importa si no m'agraden si son teves? Nomes sentir-te es regal, nomes mirar-te es món, només pensar-te es felicitat, ets tan gran, ets tan perfecta, em fas somriure tant, ets, ets... ets regal.
M'imagino que em penses, i si m'imagino que em penses, penso que t'agrado, que et passa com a mi que no puc deixar de pensar en com serà el nostre 3 de Juliol, amb tot allò que ens voldrem dir i no podrem, en com els detalls delataran el que sentim, en com a dos tontos,ens empegueirem, en com les nostres mirades parlaran per nosaltres, en com voldràs besar-me i no podràs. M'agrada pensar que cada dia practiques davant el mirall el teu somriure per regalar-me'l quan em vegis, perquè vols que et vegi el més maco del món. Deixa-ho fer per mi ja ets el més bonic.
Nomes et demano, que quan em vegis em besis. No t'ho pensis. Besem, besem, besem. Però fes-ho tendrament, amb un petó vull que em diguis tot el que t'has aguantat durant aquets mesos, durant aquella nit. Si així ho sents fes-ho. Ho estic desitjant més que res en aquest món. Si tu no em beses et besaré jo, i convertirem la nit del 3 de Juliol en una nit de petons guardats. Et tinc ganes, moltes…però d'enamorar-te, de que t'enamoris de mi, de que et tornis tonto com jo, ganes de que em vegis en cada persona, en cada racó, ganes de que tinguis ganes de dir-li a tothom que m'estimes, a que em pensis cada dia,.. inclús en període d'exàmens. Que em truquis una dia a les dos de la matinada nomes per sentir la meva veu, a trobar-te per casualitat i que em tornis a enamorar, a que m'expliquis tot el que me perdut, que compartim vivències, que compartim dies de calor i hiverns freds sota les mantes.. tinc ganes de tenir-te al costat i que em contis el que et preocupa i ajudar-te, perquè no vull res més que siguis feliç, ho desitjo amb totes les meves forces.
Tinc un estiu, dos mesos, 60 dies, per descobrir que et passa quan em penses, quan em sents aprop, quan em tens a quilometres lluny, i penso descobrir-ho. Encara nose com, perquè la manera de donar-te el primer petó encara no està inventada, però potser un dia l'inventi, o l'inventis tu.. potser serà la nit del 3 de Juliol. Perquè n'estic cansada de viure la historia amb un "tu" i "jo" i no un "nosaltres", perquè es maco el que estic sentint en aquets moments, però n'estic cansada de no saber quan un pensa amb l'altre de no saber a qui estimem.
Vinc amb ganes de passar l'estiu més bonic de la meva vida, millor que el passat si pot ser, perquè el vull viure amb trossets de tu...Ens devem un intent.

Encantada que un trosset del meu món nomes sigui teu. : )
Ets un trosset de pa i et necessito.

PD: Que tingueu unes vacances molt felices