El meu últim relat on tan sols es parla de tu.

que el personatge li hagi explicat a l'àvia...això ha fet que me les imaginés a les dues assegudes a taula d'una cuina petita, menjant mermelada de tomàquet feta a casa amb galetes, l'àvia l'ha convidada a berenar i després d'una conversa sobre els pirates Somalíes la noia ha decidit que no perdia res en dir el que es moria de ganes d'explicar a algú...Bueno, és complicat d'explicar la imatge, pero l'he vista.
I amb el mòvil...la de vegades que m'he menjat jo el coco pensant en perquè nassos no em contesta..i per molt que et diguis a tu mateixa que és una tonteria notes com un pessic permanent al braç esquerre fins que t'en vas al llit i l'inconscència ho esborra..

És aquest un relat breu... molt breu... que em resulta literàriament molt interessant.
El recurs de parlar d'un altre que no hi és físicament present mentre es manté la conversa, que tampoc no és tal en realitat sinó un monòleg, l'has resol molt bé.

Hauré de tornar a passar un altre dia per continuar llegint-te i conèixer millor el teu estil, ja que la mostra d'avui ha resultat engrescadora. Com que tens un bon grapat de relats, intueixo bones lectures... No et sabrà greu, oi? Fins aviat, doncs.

Entre tant, t'envio una abraçada per celebrar la descoberta d'avui,
Unaquimera

per descriure allò que sents, ser i esdevenir són dos formes d'arribar a ser allò que volem. Enhorabona per aquest relat tan breu que diu moltes coses.

M'agrada la manera que tens d'escriure. És una forma molt propera i senzilla d'explicar el què sents.
Aprofito per dir, també, que havent llegit "records de maig" i aquest últim, tinc la sensació que les coses t'han millorat. ;)

Una abraçada*