RECORDS DE MAIG

Un relat de: maricel

Es divendres. El maig per mi els divendres eren perfectes, esperava els divendres a vespre com aquell nen que espera la nit de reis, al cap de poques setmanes , els divendres ja m'eren indiferents, perquè els dilluns, els dimarts també eren perfectes.. ho recordo amb somriures, tristesa i amb ganes de cridar-te, desfogar-me contra tu i demanar-te perquè has fet que tot això passes? Tu em recordes al triplet del barça, i sempre serà així.. quan d'aquí uns anys encara la televisió ens recordi la seva gran jugada, a mi la televisió em farà recordar a tu. Tu al recordar el triplet et sentiràs malament perquè potser el barça no n'ha guanyat cap més, a mi em farà mal perquè et veuré a tu.

Avui es divendres. No queden divendres de Maig. No queden dilluns de Juny. Però ara en aquest pis hem queda un altre any per endavant, que dur s'hem fa pensar que aquelles nits en aquest sofà no tornaran, m'ajudaven a viure.
Altre cop a n'aquest pis a Barcelona, aquest cop estic sola. Molt sola. Les vacances fa dies que han esgotat les seves hores, però sembla que fa segles. Aquest estiu, aquest estiu… ha estat tant fugas, hem perdut tantes hores, hem somiat tant i ens hem vist tant poc. Una tarda entranyable, millor dit estranya, a quaranta per hora, diferent, compartint tovallola, somrient. I res altre cop. Un peto robat, una mossegada, una frase, unes llàgrimes, un odi. I res altre cop. Unes converses al Juliol, l'ignorància a l'agost. Dos mesos, 60 dies on no he existit per tu. M'agradaria saber on ha anat a parar el mes de maig, el concert de finals de mes, les maneres de posar-te tonto, les matinades, els silencis de Juny…
Em fa mal pensar que en realitat mai he significat res per tu, perquè significa que hem vaig deixar llargues hores escoltant-te, parlant-te per res.. hem fa mal pensar amb aquelles il·lusions, amb els plans d'estiu, no se si realment has jugat amb mi ho vaig ser jo que de una flor en vaig fer tot un jardí. M'agradaria preguntar-t'ho però pensaries que soc estúpida, que com puc pensar que algun dia vaig significar cosa per tu. Realment et prometo que aquesta vegada em pensava que seria diferent. Però res altre cop. No se ni perquè vaig pensar-ho. Soc estúpida per tu.

Avui es divendres i ni tan sols se on estàs, segur que estàs amb ella. La teva nena, Júlia. Com odií aquest nom. Jo que me prohibit enamorar-me perquè quan volguessis vinguessis a formar part de la meva vida i tu, agafes la direcció contraria als meus braços i te'n vas amb la primera que et regala un peto. El meu gran dubte es que vaig fer malament, o potser que no vaig fer, o que vaig fer tard..
Si et demanes, que faré quan un dia no pugui seguir respirant de tant d'estimar-te, no en tinc ni idea. M'agradaria no donar-te el gust de que tornessis a jugar amb mi, n'estic casi convençuda, tinc por de dir que n'estic completament convençuda, per si fallo. M'agradaria tant partir-te el cor, però al mateix temps soc incapaç de fer-te mal, no perquè t'estimo, com pot ser que hagi dit que "no t'estimo"? realment serà veritat?.. ni jo ho se. Potser t'estimava perquè et veia com una persona diferent, una persona lliure, una persona que no fa les coses perquè les fan les altres, que esta amb qui vol.. per tant m'imagino que estàs amb ella perquè realment ho vols. I això em fa molt de mal... no i vull pensar perquè no em mereixo passar pena per tu mentre tu has trigat dues setmanes en oblidar-te de mi, bé, si per aquelles coses algun dia vas saber qui era.
Suposo que el temps posarà altre cop les coses al seu lloc. I altre cop al veure't les desbaratarà, em farà embogir, plorar tardes senceres de u de gener. Espero que no et tornis creuar amb la meva vida de la manera en que ho has fet aquest any. No et creuis si després la nostra historia de dos a de quedar com una anècdota que hem recorda el triplet del barça capullu.


Anglada, tu ets un trosset del meu món. Espero que a poc a poc ho deixis de ser..
feliç tornada a la rutina :)

Comentaris

  • Tot es pot superar[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-11-2009 | Valoració: 10

    en aquesta vida, i tu ho superaràs. Les separacions i/o els trencaments son dolorosos però al final tot es supera: la vida es massa bonica per se viscuda de forma mesquina,va dir un ja fa molt temps...

  • ullsdexocolata | 10-11-2009

    història que sembla no acabar mai, oi que sí? He viscut, podria dir-se, una història molt parescuda a la teva; sense terceres persones però. I encara li dono voltes...
    Pensar que tot algun millorarà manté viva l'esperança, les ganes de viure...
    Pero arribes al punt en que has de dir basta.
    Et desitjo que tan una cosa com l'altra, però amb la condició de que tu estiguis convençuda. Si no hi estàs, tornaràs al principi... i estaràs tan o més enamorada que el començament!


    Molt bon relat.
    Ullsdexocolata.

l´Autor

Foto de perfil de maricel

maricel

18 Relats

41 Comentaris

23448 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascuda el 1990 a la bonica illa de Menorca, creixent entre cales, penya segats i platges de sorra encantada. En l'actualitat està visquent a Barcelona per formar-se com a empresària a l'universitat Pompeu Fabra, però els qui la coneixen bé saben que el que li agrada de veritat es plasmar els seus sentiments sobre un paper... :) plaer.de.ma.vida.