punt de llibre

Un relat de: llu6na6

Obro els ulls, i el punt de llibre del moment,
m'assenyala, prest, la pàgina en blanc
de mi mateixa. Escriuré mots de carrers,
de núvols, d'ocells, d'ossos i de carn.

I si les lletres s'esllavissen full avall
de mi, entre portades de diaris
i semàfors, les recolliré del fons
de les butxaques, escales avall
de presses i aldarulls.

I a l'horabaixa imprimiré el poema.
I abans de tancar els ulls, deixaré un bes
com a senyal just allí on el darrer
paràgraf ha quedat mig adormit.





Comentaris

  • jaumesb | 01-06-2006 | Valoració: 10

    som un amb el poema, amb l'obra

  • de tots [Ofensiu]
    Lavínia | 16-10-2005

    els punt de llibre que he tingut, llu6na6, n'agafo aquest poema.

    Et trameto un bes ben despert a canvi del que tu fas al darrer paràgraf mig adormit

    Petons.

    Lavínia

  • Preciós LLuna!!![Ofensiu]
    Leela | 16-10-2005 | Valoració: 10

    A través del punt de llibre del moment, ens mostres el què és per tu escriure, ens mostres el teu ser. M'encanta el segon paràgraf:

    'recollir les paraules del fons de les butxaques, escales avall de presses i aldarulls'.

    Transmets la quietud del teu escriure, i a l'hora una gran força!

    Enhorabona!!

    Leela

  • molt maco...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-10-2005 | Valoració: 10

    i original...
    aquest punt de llibre fet de sentiments i de trossos de vida que ens marca els passos i els camins per no perdre'ns... és com un autocontrol, una reflexió sovint per pesar experiències...
    una abraçada!

  • I si les lletres s'esllavissen full avall de mi[Ofensiu]
    ambre | 11-10-2005 | Valoració: 10

    fantàstic.

  • Deliciosa descripció de la vida en[Ofensiu]
    blaumar | 08-10-2005

    troços escapçats, vanals i minúscules, retalls de realitat, tan irreals tots plegats.
    M'agrada com les coses de cada dia cauen en el sac de la nostre memoria , i troben el seu lloc en un poema que s'adorm amb el teu peto maternal.
    Tant de bò tots els dies estiguessin a l'alçada de la teva poesia.

  • un símil molt ben trobat...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-10-2005

    No sé com t'ho fas per donar aquest toc tan poètic a fets tan quotidians. M'agraden les barreges d'imatges d'elements inanimats com els semàfors, els diaris, els carrers, les butxaques, convivint amb d'altres plens de vida com els núvols, els ocells, els ossos, la carn, els petons.
    No sé com explicar-ho, l'efecte que em produeix és impactant. Li dóna una força especial al poema.
    Tot plegat figura en totes les pàgines que anem escrivint, amb cada pas. Estem envoltats d'aquest silenci que sembla observar els moviments continus de cada batec.

    M'agrada aquest segell propi dels teus poemes, em sacsegen i em fan acluclar els ulls per mirar cap a endins.
    T'ho dic de tot cor, no deixis d'escriure'n mai...

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10