Primera trobada dels "Jo dispersos".

Un relat de: Joana Llor Serra

Només dos dies de la nostra trobada i com un rumiant em retornen cada un dels moments viscuts i els mastego poc a poc per digerir cada conversa, cada anècdota, que res sigui balder. Després d’uns dies grisos, la pluja va fer una treva perquè el sol ens donés el caliu i color necessaris perquè tot prengués el cos d’una composició perfecta.
Un aperitiu davant del mar, les gavines jugant amb els blaus que es confonien i abraçaven. Les casetes blanques, tafaneres, ens convidaven a seure a les seves terrasses i a sotjar l’espectacle. En arribar a casa la Isabel la taula guarnida de festa major. No hi mancava cap detall, les olives farcides amb anxoves de l’Escala de’n Xillu, la gran desfilada de primers amb la quiche amorosa de l’Eulalia, les torradetes amb escalivada amb anxoves de l’Isabel i el contrapunt exòtic amb el Chipaguazu de la Patricia.
Lluny del taller de dietaris on ens vam conèixer, obríem de nou el “jo” i mostràvem les dones, les mares, les professionals, les companyes. Realitats compartides i, com deia la Isabel, la possibilitat d’obrir una finestra a l’exterior en els nostres petits mons. L’arròs passava lleuger i no va quedar ni un bocí. Al final, l’olor de xocolata, la dolçor de la maduixa i el color de la llimona. Tot compartint els cafè i delicioses infusions, sense canviar de decorat, va aparèixer la nostra passió per les lletres. Vam escolar embadalides l’experiència de la Patrícia com a periodista entrevistant l’Ernesto Sábato. Les sensacions de la Isabel en llegir Bienvenido a Sarajevo, hermano del Boban Minic i les recomanacions de lectura de l’Assum. El Rodamots ens va endinsar en una nova i suggerent forma d’ampliar el nostre vocabulari. La proposta no es va fer esperar, jugar a construir textos amb les paraules apreses. Sense adonar-nos van tocar les set. Vam marxar cofoies, però amb la melangia de no saber quan seria el proper encontre. Tornant a casa el sol es ponia plàcid, res es movia, els camps de pomeres, els xifrés, les palmeres, al darrera el mar, també les nostres rialles i la certesa que la jornada havia estat esplèndida .

Comentaris

  • Optimisme de lletra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-01-2013 | Valoració: 10

    Els teus relats tenen un toc optimista molt engrescador i encomanadís. el mar hi és molt present i el menjar també. M'encanten aquests dos elements. M'encanta llegir-te. Espero que us torneu a trobar, a parlar de llibres, recomanacions que en prenc nota i a gaudir d'un bon arrosset en bona companyia. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

14603 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.