GRIS

Fa anys que visc a Girona i tot i ser una ciutat petita no deixa de sorprendre'm. Estic a la Vall de Sant Daniel, carrerons estrets, gaire be laberíntics. Segueixo fil per randa les indicacions donades a la recerca del Jardí de l’Angel. Sembla que ja hi soc, davant meu una porta de ferro amb la figura d'un àngel alat al cap damunt. És un espai tancat, tot al voltant s’alcen parets altes de pedra, com formant una capsa de grans dimensions per protegir el paratge. L'espai te diferents nivells i ens ofereix una graderia improvisada, la rocalla i els arboços li donen un to agresta que contrasta amb el conjunt harmònic dels edificis. Els bancs de fusta allotgen els visitants que han vingut a veure l'escena. Amb només una estructura de ferro i una corda situada a gran alçada, una roda de cotxe sobre una plataforma i una peixera, la Cia. Corcoles presenta el seu espectacle Gris. La protagonista, la Mariona una pallassa molt particular, coqueta, abassegadora, manté als nens embadalits que no li treuen l’ull de sobre, convençuts de que amb el seu bellugar incert darrera la peixera s’amaga algun secret. Abillada amb un pantaló negre, samarreta de tirants blanca, barret d'aviador i bambes vermelles. Llueix una mirada expressiva, dolça, intencionadament ressaltada amb el maquillatge, que la fan encara més encisadora. Unes flors vermelles semblen que juguen a fet i amagar, de la peixera al barret i del barret a la peixera. L’artista es desplaça i s’arrossega tot perseguint el peix que es belluga aliè dins del seu habitacle transparent i s’embadoca amb els seus moviments. La protagonista segueix un camí però no albira l’horitzó. Amunt i avall de la corda, desajustos, matisos, al final aconsegueix amb mestria i delicadesa l’ equilibri sobre la corda.