ELS DESPERTARS

Un relat de: Joana Llor Serra
Avui, he despertat les nenes una mica més d’hora que de costum. Volia fer-ho sense presses. La C., és una nina de nou anys, cabells terrossos i uns ulls color mel lleugerament entristits. Entre els llençols es mou la pell blanca que muda de color amb els primers rajos de sol de l’estiu. Font incansable de carícies, necessita els petons com el pa que menja per funcionar. Ahir al capvespre, entre jocs i rialles explicava que no li donava prou menjar. Se’m va ocorre que avui la desvetllaria d’una manera molt particular.
M’he acostat a ella que encara es respirava l’escalfor del seu cos. L’olor de flors del sabó del bany de la nit. Els petons li han envaït el coll, el rostre adormit, els ulls encara clucs, els cabells esvalotats sobre el coixí. M’ha esguardat sense acabar de voltar-se, mandrosa, dient encara és fosc mama. Mentre s’acabava d’espavilar, he repetit el mateix amb la seva germana. La T. és un bombonet de cafè amb llet de set anys. S’ha començat a recargolar com una bestioleta rendida davant del seu depredador. Ha obert uns ulls enormes color atzabeja, que s’ho mengen tot i ha dit encara és fosc mama.
Del menjador arribava una música encomanadissa, només sentir les primeres notes venia cantera. La mandra ha marxat escales avall, i hem decidit seguir una coreografia improvisada. Cada compàs una peça de roba. En un tres i no res, les tres ben abillades a punt de solfa, ballant al bany. La Caterina més activa, com una gran actriu dirigia l’escena, la Teresa més vergonyosa s’escapolia com un ratolí i jo, traient-les a ballar a les dues. Ha estat fantàstic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

21693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.