SOM UNA FAMILIA

A ningú se li escapa que d’uns anys ençà la imatge de la família s’ha anat transformant amb el temps. Però el pes de la tradició encara és fort i no és d’estranyar que quan un matrimoni es separa, sembla que el concepte perd la seva essència. I per què ho dic això, doncs per què avui de la manera més casual he fet un descobriment .
El dia s’ha llevat embromat, a Girona les boires matineres farien desistir de qualsevol pla. Amb l’esguard fix a la finestra el gebre com un llençol blanc cobria l’herba dels boscos urbans que ja justegen a les ciutats. He esmorzat a cor què vols amb el convenciment que en poques hores el sòl lluiria magnànim regalant-nos una jornada càlida.
Són les onze tothom dempeus i el dia s’ha aclarit a ulls veients. Conclau matiner amb les nenes per a decidir l’activitat del dia. Després de debatre les diferents propostes. Les tres hem acordat anar a veure els ànecs al parc del Migdia. Per mi un diari i unes revistes. Per la C. i la T. la companyia dels seus patins. El dia era gèlid però el sol tossut agafava posicions i ens oferia una escalforeta d’allò més plaent. Al cap de dues hores seguint l’antull de les nostres panxetes que no paraven de remugar hem decidit dinar allà mateix. Em plauen aquests moments de confidències entre nosaltres. Res del que es diu és banal, tot és transcendent. La C. ens ha explicat els seus conflictes amb les companyes de l’escola. La T. i jo l’escoltàvem com si fóssim davant d’un gran orador. La C. és tremendament expressiva, d’enraonar dolç. Els seus ulls canvien de color amb la llum del sol, com el camaleó que s’adapta a cada ambient i amb la mirada sap acompanyar amb precisió les seves paraules. La T. no s’ha perdut detall i com una nena gran també ha volgut donar la seva opinió. M’he aturat un moment a observar l’escena, les tres a taula, xerrant serenament, cadascuna intervenint a la conversa amb les nostres petites o grans aportacions. I me’n he adonat que no hi faltava ningú, hi érem els que havíem de ser.
Després dels postres les nenes inquietes no han volgut perdre ni un bri de diversió abans que el sol es fonés. He canviat la taula per un confortable sofà i amb la companyia d’un café, mentre encara fumeja, escric aquestes línies i penso que sense cap dubte, les meves filles i jo som una família.