EL MEU AVI

Un relat de: Joana Llor Serra


Fa uns dies que dins del meu vocabulari, ha tornat a sortir el nom de la ciutat de Figueres, el lloc on va néixer la meva mare i que em va acollir els estius durant tants anys quan jo era petita, per casualitats del destí se'm tornava a fer present. I en aquest retorn a la meva infantesa i a aquesta ciutat, la figura del meu avi ha tornat amb força. El meu avi llevat per nosaltres, per tothom era el Sr. Serra i si sens dubte era tot un senyor. Sovint el pas del temps fa que el rostres dels que hem estimat es desdibuixin com la gota que dilueix els colors de l’acuarel.la. Jo malgrat els anys que han passat el tinc ben present. Un home alt, molt prim, nas pronunciat i espigat. Uns ulls petits de color café emmarcats per unes espesses celles que amb el griso començaven a anunciar la seva avançada edat. Exquisidament elegant, abillat amb vestit jaqueta, armilla, un barret que li cobria la clepsa i el seu bastó. Estiu i hivern sempre inalterable, mai una peça fora de lloc. Recordo que en arribar el bon temps i aquell sol imponent ens ofegava a tots, quan jo li preguntava si tenia calor, ell responia "el que treu el fred, treu la calor" i es posava a riure. A hores petites quan tots encara dormíem, ell es llevava, aprofitava la quietud per esmorzar i llegir el diari. Com a bon gourmet gaudia descobrint-nos els racons culinaris de la comarca i no hi havia restaurant per petit que fos o amagat que estigués que no conegués. I aquell home que semblava sortit d'una novel.la del segle passat, a casa era un home proper, divertit, instruït, un gran conversador, que tenies la impressió que havia fet un munt de carreres per què coneixia de tot. I ens deixava a tots bocabadats quan escoltàvem les seves històries de llocs on havia estat, de gent que havia conegut. Però el meu avi com la majoria d'homes d'aquell temps era també un home de costums, i com a bon figuerenc que no li traiessin el cafè, la copa de conyac, el cigarro i la partida al casino, després de dinar. De fet crec que ho va fer pràcticament fins l'últim dia. Si, per què ell va marxar a una edat molt avançada, en contra dels pronòstics que fan als fumadors. Però suposo que aquell tàbac que és deia caldo de gallina, lligat de forma artesanal potser no feia el mateix mal o si el feia, a ell el va respectar i va deixar que es quedés entre nosaltres molts i molts anys. Va marxar en silenci, però la seva imatge es roman inalterable a la meva memòria, assegut al seu sofà explicant les seves històries, per què així era la seva vida com una gran història.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

21682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.