poemes reciclats

molts dies que no vinc per aquí i que bé que bé!, sentar-me a l'ombra i sentir cruixir els versos, veure brillar les paraules.....
Ara ja puc tornar al meu tràfec. Gràcies, gracies

hem de fer un esforç per escoltar els arbres o només quedarà el vent... (Feliu Ventura) açó està ple de magia... m'ha encantat...

Capdelin!!!!


"...Quina ombra i quin cruixir
de versos!

I quan el vent sacseja les fulles
sento com brillen... les paraules."


em mataràs!

gyps

És un poema tendre i emotiu,
que m'ha fet desitjar poder seure sota l'arbre dels teus" poemes reciclats" i recollir-ne els fruits.

Dónes nova vida als versos amb aquestes precioses metàfores i els converteixes en quelcom més que paraules.
Com cada instant fugisser, capturat al vol, que ens ha impulsat a engendrar els poemes, els seus significats també es transformen en cada nova lectura. Alguns s' esquerden, altres s'esmicolen, d'altres obren les finestres i ens mostren llums amagades, n'hi ha que ens ensenyen les petjades de la nostra pròpia evolució.
I és que ells es belluguen, s'esfilagarsen, fugen i dormen dins d'un espai impossible de definir. Són fraccions de nosaltres mateixos, llavors escampades als quatre vents que poden pol·linitzar altres paraules, fins i tot quan ja semblen morts.

Un esclat de versos tendre i lluminós!

Molts petons!

uhmmmmm...

Un poema romàntic i alhora contemporani, un poema que destil.la gotes de rosada amb rima invisible i unes imatges que sonen com una campaneta...

maco de veritat!

angie

trobo que aquest poema és molt original, què bé estaria poder reciclar poemes i plantar arbres de paraules velles i belles!!! jejeje...

Petons ecològics! :p