Poema tibetà

Un relat de: Ferran Planell

Siguin d'aquí
o siguin d'allà

pensin com pensin

tant és el que parlin

què dinen quan sopen?
què sopen quan dinen?
què no berenen?
què sí, que esmorzar, sí que esmorzen?

mengin o no mengin
fugin d'àpats copiosos
de meditar, semblin ociosos

que la roba se la cenyeixin
o bé amb ella s'emboliquin

que sí,
que val
que fins i tot...
potser sí que és més bonic
veure els cabells onejant al vent
que no pas ser enlluernats
per una calba prominent

però..., ni tothom té cabells
ni no pas per plaent
se sent de forma permanent
el buf del vent damunt les nostres pells

m'és igual,
indiferent,
no hi perdré pas ni un moment
en esbrinar si després d'esmerçar-hi tant de temps
s'han o han trobat
allò tan cercat, allò tan anhelat

perquè a la fi m'és igual,
indiferent,
si al final
només han perdut el temps

doncs,

jo del meu ja no n'hi dedico ni un bri
a pensar en tot allò que olora a diví

i no per això deixo d'estar aquí,
i és des d'aquí
que a qui sigui vull dir:

siguin "ells"
siguin "altres"

si us plau,
deixeu-nos viure en pau

i ser plegats "nosaltres"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: