poema primitiu (al Marc Freixas)

Un relat de: Capdelin

El meu poema
és un producte natural
com el pet, el rot o el crit
que neix en la selva de la ment.

Ara em surt un vers ben llarg que es perd vanitós en l´infinit
i ara un de curt, petit
i ara un altre
que emprenyi la consciència
de jutges amb experiència
en poemes exquisits.

Digueu-me que no us agrada,
digueu-me que no val res.
Jo passo de mètrica i de rima,
de fer un poema al mes,
sóc salvatge, precipitat,
brut, indígena, caganiu.

Jo no escric per agradar,
ni per guanyar cap concurs.
Escric el que penso, el que sento,
per mantenir-me viu...
i tal com neix, surt,
sense cap edulcorant
ni subtil preservatiu.

Com diu el Marc Freixas,
el poema és un producte primitiu!

Comentaris

  • Visca la poesia![Ofensiu]
    ROSASP | 10-03-2005 | Valoració: 10

    Visca les paraules i els sentiments, visca el transmetre'ls i el sentir-se viu!
    Què no mori mai la poesia i l'esperit poètic!
    Dóna igual si té o no rima i mètrica, perquè el que conta es que sigui una part teva, directament sortit del cap, del cor o de l'ànima...
    Segur que al Marc li haurà encantat, donç descriu la força i l'impuls que el mou a compondre poemes i l'encant del que no està del tot pulit, amb totes les rugositats dels sentiments més primitius i salvatges.
    No me'n puc estar de felicitar-te, d'on treus tanta inspiració? Treus poemes de sota les pedres i de tots els racons del cor...
    Molts petooooons!

  • molt ben ...[Ofensiu]
    annah | 10-03-2005 | Valoració: 10

    dit... molt ben trobat... La veritat és que estic completament d'acord amb tu.
    El més important és el què es vulgui transmetre... no cal que la rima ni la mètrica sigui perfecte... és més important és la manera en com esta escrit...

    Molt bo!!

    Anna

  • Cert...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 09-03-2005 | Valoració: 9

    Amb una frse podem dir les coses més senzilles del mòn, i alhora les mès emotives.
    El teu poema, ha sortit de dins teu, no te perque portar rima, si a tu et sona ve, tan se val!


    petons i abraçades

  • ELS PRIMITIUS[Ofensiu]
    Marc Freixas | 09-03-2005

    Escolta capdelín, podriem fer la competència als IMPARABLES.Ja saps ( o no!! ) Hèctor Bofill, Sebastià Alzamora,... però sense ferir sensibilitats eh!!!

    Nosaltres seríem ELS PRIMITIUS...

    Òstia tu, com se'm en va la castanya!!!!!

    I vull que quedi una cosa ben clara :

    estimo la poesia,
    la sento passejar per dins de les meves venes,
    em rodeja el cos i l'ànima,
    em fa viure poèticament tot l'entorn de qualsevol cosa que m'importa...

    i en faria una llista tan llarga del perquè l'estimo, que mai l'acabaria, mai n'hi hauria prou per descriure aquest amor que li tinc...

    i si!!! ho considero poesia lliure.

    Ei, gràcies capdelín per ser com ets.

    Si no valoro és perquè penso que val molt més de 10.

    UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!!!

  • eisss![Ofensiu]
    AnNna | 08-03-2005 | Valoració: 9

    penso exactament igual!!!!! encara que abans si no era una rima exacta no m'agradava el poema... ara he descobert que no cal... que pot ser un bon poema sns cap mena de rima... aiix... i quan porto massa temps sense escriure també em poso nerviosa! que no tinc idees per divendres, tio! i gràcies per intentar ajudar-me, però és que el tema és lliure! no ha de ser sobre sant jordi! hem de fer un relat qualsevol!!! aiixx... bé, no passa res.... vaig a seguir llegint cosetes teves! dos-cents ja, eeee! ets un makina!!!!!!
    milions d petons!
    aNNNa

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )