Poema d'ahir

Un relat de: Tiamat

Baixo al carrer a buscar el tren
i em creuo amb un home que ha tret a passejar
al gos i a la mare
(potser és que l'acompanya a comprar
aigües),
i llavors segueixo un camí d'escopinades
que només em porta a l'altra cara de ciutat
i busco un moneder de roba nou
(el vell me l'han trencat)
encara que m'és igual si haig de dur
les monedes a les butxaques
i perdo les de cinc cèntims rere cada passa,
i miro enlaire i encara és ple de llumetes
i si fumés, ara encendria una cigarreta
i bufaria amunt perquè el fum es barregés amb elles
i m'aturo per deixar passar la gent, i ells
s'enfaden amb mi perquè es pensaven que no els deixaria
passar, i ara els he interromput el ritme
i a mi em fan riure.
I llavors penso que m'agraden els ulls ben negres
perquè saben brillar més.
I penso que la meva maleta amb rodes recorrent
el passadís de Sants (a l'andana de la línia blava)
fa el mateix soroll que una escorredora
d'enciams, i em venen ganes de seure
sense esperar altra cosa que les ganes
de tornar-me a aixecar,
i resulta que avui el viatge amb tren fins a Girona
es fa llarg i etern i a la noia del costat ja no li queden més ungles
per rosegar.

Comentaris

  • nena![Ofensiu]
    AnNna | 04-08-2006 | Valoració: 9

    on t'amagues? Juju! Res, que ja ho sé que estaves perduda per Itàlia.... a veure si ens véns a fer una visiteta... ;P

    aquest poema és molt mono tot ell xD [gran descripció, com si estés parlant d'un noi...]

    M'agrada perquè, com a tot, li poses parides però que no queden com si fossin parides, sinó que queden guais...

    Allò que la maleta fa el mateix soroll que l'escorredora d'enciams... que dius: quina paranoia! juju! ja m'hi fixaré el pròxim cop que vagi de vacances!

    I sí, Barna-Girona s'ha de fer interminable, si a mi ja Barna-Sant Celoni tot el juliol se m'ha fet llarguet....


    Apali, Laureta! Et deixo un regalet!



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena





    petonsss! ;P

  • Una sorpresa[Ofensiu]
    Bruixot | 17-07-2006

    veure que també escrius poemes. I prou interessants! Jo que sempe estic a la lluna i tu que tens massa coses per què en doni l'abast.

    M'agraden molt les sensacions que transmets, la teva mirada que es fixa en els detalls més insípids, i com aquests es van teixin amb les sensacions i els pensaments. M'agrada, sí, m'agrada. A veure si n'escrius més!

    Molts records,

    Xavier

  • filladelvent | 12-02-2006

    i llavors segueixo un camí d'escopinades
    que només em porta a l'altra cara de ciutat
    (...)
    i perdo les de cinc cèntims rere cada passa,
    i miro enlaire i encara és ple de llumetes
    i si fumés, ara encendria una cigarreta
    i bufaria amunt perquè el fum es barregés amb elles
    i m'aturo per deixar passar la gent, i ells
    s'enfaden amb mi perquè es pensaven que no els deixaria
    passar, i ara els he interromput el ritme
    i a mi em fan riure.

    I llavors penso que m'agraden els ulls ben negres
    perquè saben brillar més.

    i em venen ganes de seure
    sense esperar altra cosa que les ganes
    de tornar-me a aixecar,(...)


    M'agrada m'agrada. No entenc els motius que utilitzes per separar els versos, i tinc la sensació que tu tampoc; i és això el que m'agrada de tot plegat.

    "I si valorés, ara et valoraria molt alt, molt, més que aquests deus falsos que aquí em proposen..."

    (no he pogut evitar-ho)

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681545 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.