pluja gelosa

Hola ninu!
Tinc el plaer i l'honor de dedicar-te el comentari 500!! deu ni do ...es un gran numero! Això et demostra que les persones que llegeixen els teus escrits no es queden indiferents, la qual cosa considero que és el més important.
X cert..aquest poema m ha encantat..quantes hores hauré pasat empanada al costat de la finestra..amb la mirada perduda mirant com cau cada gota de pluja?

Molts petunets

AfrODitA

una paraula, pausa, una frase que jo llegeixo en una empenta, com la força de la pluja, i una altra frase curta, seguint la cadència d'una tempesta.
Sabies que, en temps del matriarcat, la primera deesa que es va personificar va ser la pluja?

els poemes sobre la pluja proliferen a RC, però hi ha tanta cosa a dir sobre el fet de ploure.
M'agrada el que has dit sobre l'aigua qye posseeix "terres d'argila", no solament les té, sinó que les fa viure, les regenera. La pluja és TOT perquè crea vida.
És un poema de sensacions, Capdelín. Com tots els que tu fas on la bellesa i la música d'uneixen.

Felicitats!!

Aquest constrast de sensacions i de imatges impactant. L'amor, la passió i la tendresa, barrejada amb la nostàlgia, la intensitat i l'encant de la pluja que mulla, envaís i fa reflexes. Un món per gaudir de tanta bellesa.
Un poema preciós i evocador...
Una abraçada company!

I tan gelosa que devia d'estar la pluja Capdelín.. El que donaria jo per ser aquella noia..jeje.
Preciós el poema, ets insuperable, sempre t'ho dic, com ho expreses sembla que hi sigui allà i que sigui jo la que es besa amb el noi..
Bueno, un petó molt gros que te'l mereixes ( ja saps perke..)M'has animat molt,gràcies!

Què romàntic... Expresses els sentiments amb un amor i un carinyo...... IMPRESSIONANT.
I, bon títol... segurament la pluja estava gelosa de veure això....

Un petó molt gran.
I, segueix escrivint...

Annna.