Peus

Un relat de: Llorenç Garcia
Vet aquí que una vegada uns peus renquejaven i arrossegaven un pas irregular i asimètric. Eren uns peus malmesos per tones de polseguera i erosionats per milles d'asfalt enquitranat. Eren uns peus avesats a transformar fangs argilosos en terres fèrtils i que havien solcat el caliu de la sorra costanera i el fred del gebre. Coixejava, sí, però eren sabedors del rumb que havien d'emprendre sota l'esguard amatent del destí.
Al costat, els acompanyaven uns peus més trempats i que delineaven moviments més àgils. Eren uns peu que anaven encunyant l'arena amb petjades volàtils i vacil·lants. Es tractaven d'uns peus que degotejaven massa energies, però vessades sobre terreny eixorc.

Tants uns com els altres arribaren a una taverna anomenada “Bon Port”.

-Iaio. Sega tranquil·lament, que jo li trauré un got d'aigua amb un raget de llima.

L'ama de la taberna, dona cèlebre a la contrada per ser l'arxiu històric de la tafaneria local, espurnejà en la mirada una transparència quasi pueril i rompé admirativa:

-Ai, mare, el seu nét! Tant extraviat i amb tan males companyies com estava. Sols vosté l'ha pogut redreçar i ara ell l'acompanya pertot arreu, ja que a vosté li falla la vista...

-És que férem un pacte.

-???

-Sí, acordàrem que ell seria els meus ulls però que jo li indicaria la direcció.

Comentaris

  • betixeli | 13-05-2015

    M'imagino el pas dels peus, a la vora de la platja, i m'imagino també la complicitat entre uns i altres, uns a pas l'ent, els altres a batzegades. M'agrada com està escrit, i també m'agrada la realitat que amaguen.

  • M'encanta el teu llenguatge![Ofensiu]
    reusenca | 27-04-2015 | Valoració: 10

    M'encanta el teu llenguatge: ric, precís i que projecta amb gràcia tot allò que dius.
    El detall d'establir la relació entre un element del cos (els peus) i la vida és molt bo.
    Felicitats
    Carme

  • Les petges[Ofensiu]
    Josep Casals | 24-04-2015

    Una associació molt ben explicada a partir de l’observació de dos parells de peus, sense perdre l’essencialitat i tancada amb humor i enginy. M’agrada molt com maneges aquest llenguatge de més cap el sud. Bonic tornar-te a llegir, Llorenç.

  • Endavant, sempre![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-04-2015 | Valoració: 10

    caminar és l'important. anar endavant, sempre, sol i acompanyat. A vegades cal estar sol i a vegades cal anar acompanyat. Si no hi ha més remei que anar acompanyat, el pacte de tu m'ajudes però jo decideixo on anem em sembla bé. És un relat tan minuciós i tan ben treballat! Farcit de petits detalls i d'un català fantàstic, enriquidor. total, un gran relat, Llorenç! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

270 Comentaris

65149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog