Perduda

Un relat de: marta_gut

Perduda,
enmig d'un mar terrorífic
que em sacseja amunt i avall.

Perduda,
atrapada dins un llibre
amb les pàgines en blanc.

Perduda,
allà on les busques del temps
no tornaran.

Perduda,
caient en picat cap a la sang de les roques,
punxegudes.

Perduda,
cridant el fum d'un nom
que ja no existeix.

Perduda,
rebutjant els fantasmes
del meu jo anterior.

Perduda,
sentint el vertigen
d'allò incert.


Perduda…
buscant-te.

Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 09-11-2010 | Valoració: 10

    i molt ben construits els versos, ben treballats... a mi m'ha agradat
    et felicito
    una abraçadota des de mataró
    joan

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

56239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.