Pèrdua inútil

M'he mirat al mirall,
un rostre entristit,
encara no havia cantat el gall
i ja sentia dolor al pit:
no estaves al meu llit.

Vaig buscar enmig d'una ventada,
una solució
per veure els teus gran ulls de matinada
amb un somriure desglaçador.

Neu turquesa
em va fer veure el teu rostre esperançat
la teva inconfonible bellesa
que, per sorpresa,
el meu cor ha esquinçat.