Lo complex occidental

En Josep agafà el comandament i posà la cadena autonòmica a la que estava més que habituat. Entenia a la perfecció aquell català que xerraven i a ell li agradaria parlar-lo ja que se sentia fora del que semblava l'èlit catalana.

Va treura la seva llibreta, el bolígraf més proper i començà a escriure al paper totes aquelles paraules que no utilitzava, escrivint a la vora la paraula equivalent a la que estava acostumat i la tatxava memoritzant alhora 'escombra' i eliminant 'granera' per parlar un catlà que ell creia que era 'ben parlat' o que la televisió li havia fet creure. però no només això, al música catalna que escoltava (exceptuant els valencians que havia escoltat), era també d'aquell tipus. S'havia documentat i practicava les neutres i intentava convertir os àtones per us.

Va bufar, es va frustar al veure que era molt difícil per a ell. Tantes coses en cada paraula! De vegades li agradaria que a al seva terra es parlés 'bé' i s'estalviaria tot allò.

Resultat: Molts del seu entorn també havien començat a avergonyir-se de la seva parla i com a causa molts van abandonar la llengua catalana, amb el castellà ja s'entenien i segur que el parlarien 'bé'.