Per què “Molone”, si es deia Moliné?

(Sembla mentida amic Cipió que nosaltres hàgim pogut parlar de tot això)


- Per què “Molone”, si es deia Moliné? - Va preguntar C.

- Queda més mafiós més novel·lesc,… - Li responguí B.

- La teva venjança se servirà Freda,…

- La humiliació no es humiliació si no es interna i aquella ho era. Les humiliacions es recorden, volen no solament destruir sinó, transmetre la destrucció rebuda.-Prosseguí B.

- Aleshores, Molone o Moliné, era o podia haver estat també una víctima, ell mateix, un abusat? D’on venia? Com havia assolit aquell poder? El coneixement del domini dels altres,…era quelcom après,…?

- No ho sé. Tenia pinta d’assessorat per algú que ja sabés com va el mon i com anava aquell mon,..

- Però aleshores, algú l’estimava, volia- sembla - que no patís,..

- Si però al mateix temps, aquest algú podia pensar que la felicitat existia en dosi reduïdes i, o se la quedava un, el de sobre de tots, o se la quedava un altre i tota la resta sense,…sempre,…Podia ser un descendent de negrers, el fill d’ un criat,…com es diuen aquells? Majordoms,…en permanent acotament de cap,…Ves a saber,...

- Aquesta opció es bona, potser era d’aquesta extracció. - Afegí C.

- Ho dic - Continuà, B. - per tal com es relacionava amb els altres dos individus de classe alta, que s’ho miraven tot amb desdeny, com si ja sabessin què passava, en aquelles darreries del franquisme,...El seu aspecte podia ser compatible: la barbeta sense bigoti no faria per a algú de classe alta, com el Rose i la filla del personatge mediàtic, prou bona ella, però no espectacularment bella, mirada de prop.

- Tots tres juntets, aleshores, en un mon aliè dominat per versions sectàries del marxisme,- Deduí, C.

- No tots eren així,...els benestants,...No ho eren els fills de petits empresaris i gent de professions liberals,…que en el fons simpatitzaven contra el gran fascio,..i d'amagat ajudaven,...els havien informat del perill, no com a d'altres passerells,...

- Per què d’aquella humiliació,…? Com és que no te n'has pogut desempallegar? Què hi perdura?

- Es dur de confessar-s’ho,..-Feu B. - La sensació de derrota intel·lectual? Voler crear l’opinió que la persona roman sempre igual i no canvia i que, per tant, res no canvia ni canviarà mai, que som uns il·lusos, uns enganyats, uns il·luminats, uns bojos perillosos, etc.?

- Però intenta-ho, potser en trauríem quelcom de bo,…Li demanà C.

- Quedo sempre marcat amb l’empremta de la derrota com un Sant Pere,…que renegà: deia una cosa i en feia una altra,…

- Tems la incoherència o la vergonya d’haver estat feble?

- No ho sé. L’altra pregunta que em faig persistentment és quin coneixement o praxis sadomasoquista tenia el “Molone”,…Era quelcom natural i espontani, en ell? Era quelcom après i practicat en aquell moment amb mi? Era habitual en certs cercles franquistes?

- No volia ser jo - continuà B. - precisament algú temptat per l’esclavatge i aquesta contradicció era essencial,… Precisament, ens rebel·làvem, no? O només ens rebel·làvem com en joc, en el qual volíem prosseguir i persistir?

-Hi hagué un moment de silenci que trencà C.

- Que li faries, ara, al “Molone” – Li Demanà -, acceptant ja el malnom?

- Li preguntaria coses, potser,...passada la fase de possible enconament,…

Ha donat feina de pensament!,…- Afegí C.-

-… Potser el voldria convèncer-lo que estava al costat negatiu, de resta, dolent, fent mal als seus propis familiars,…

- Però, digues, què va passar, no ho has comentat. Com és que perdura aquest record de forma tan persistent, de noms i cares i situacions?

- No ho he dit del tot, però va ser quelcom conscient I acceptat. Quelcom acceptat, no com l’atac extern que et redueix, o l’intent d’agressió sexual,…que ofenen, però en les quals no has combregat, únicament evitat la lluita o la resposta. Aquí la resposta va ser positiva interiorment, vaig quedar per sempre «molonament» contaminat? Per una ordre hipnotitzant,…amb total resolució.

- Es així? Però, tanmateix, res no és definitiu ni indeleble, ni existeix per natura, tot es ocasional per necessitat o conveniència,....Podem modificar la nostra trajectòria,….suturar les ferides,...- Feu C.

- I malgrat tot, no te n’havies desempallegat, ni de ben lluny, dels aspectes mes profunds de l’educació que havies rebut, de la irrealitat dels plantejaments religiosos, etc.-Reflexionà B, en veu alta, per a ell.

- No vas néixer esclau, -Continuà C. -…te n’hi vas fer per raons del guió familiar,…No t’has pogut, tanmateix, venjar, ja, en certa manera, descrivint-lo per la història? No t’ha servit el seu exemple per conèixer-te? No li has dit: fill de majordom,…

- “Molone” em va donar una ordre sobtada, innecessària i incongruent, jo ho sabia - Confessa finalment B. - i la vaig seguir, acostumat com estava a les ordres, és una vergonya? Jo que no volia amos acceptava ordres hipnòticament,…

- Tu has pogut adonar-te’n de les teves flaqueses,. Va concloure C.