Per quan arribi aquest nadal

Un relat de: Marc Freixas

En l'afany de trobar el talent,
i la necessitat de dir un poema;
i tot per entremig de paraules i promeses,
hi he trobat sense voler :

tot de fulles tristes pels carrers,
mullades per la pluja freda de l'hivern.

Quan la paraula pren la força del destí,
s'omple de promeses tot un cor de mitja Lluna;
podria imaginar les fulles agafades amb les mans d'un infant,
i creure amb el somriure plàcid i sincer d'uns llavis com els teus.

Quan aconsegueixis arribar a tocar el cel amb les mans d'un infant,
i traspassis les barreres de la sensibilitat amb els teus llavis...

llavors podràs entendre la necessitat de dir un poema :

la felicitat de trobar el talent,
amb l'afany de viure intensament aquest nadal.

( per quan arribi aquest nadal )


Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-10-2004 | Valoració: 10

    Destaco:

    "Quan la paraula pren la força del destí,
    s'omple de promeses tot un cor de mitja Lluna"

    És rotundament bonic, i

    "Quan aconsegueixis arribar a tocar el cel amb les mans d'un infant,
    i traspassis les barreres de la sensibilitat amb els teus llavis..."

    Parles, almenys així ho percebo jo, des de l'experiència. Només l'experiència pot permetre exposar amb tantes ondulacions metafòriques una veritat com aquesta.
    Per altra banda, el tema del nadal queda com un xic arraconat en el sentit global del poema. De totes maneres, afegeixo que m'estressa pensar ja en el Nadal (si encara no hem tastat castanyes i panellets!)... És conya, que a mi m'agrada, el nadal!
    Una abraçada, noi! I no corris tant que no t'atrapo, jeje

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

712368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.