Parelles

-És tan maca...!
-Nena, sempre que passem per aquí em dius el mateix. N'estàs penjadíssima. L'altre dia no em vas dir que ja no tenies esperances, perquè vas saber que feia temps que vivia amb la seva xicota?
-Sí, però és el meu amor ideal i impossible. Sé que mai la podré tenir, però passar per aquí i veure-la em fa sentir molt bé. Em fascinen tots els seus moviments. Sempre m'agradarà.
-La veritat és que t'entenc perfectament, Sandra. A mi també em passa.
-No m'ho havies dit mai. Amb qui?
-És algú que no coneixes. Aquest amor sí que no és possible!
-Per què?
-És difícil d'explicar. A més, és una persona casada.
-Dona! Jo sempre t'ho explico tot! Fes-me'n cinc cèntims!
-...
-Que ens coneixem, Clara. Què m'has de dir...
-...
-Digues alguna cosa ja d'una vegada, Clareta!
-És una dona.
-No!
-Sí.
-Tu? Tu, una tortillera? Aquesta sí que no me l'esperava!
-Escolta lesbi, per començar, ja t'he dit molts cops que crec que no es pot definir una persona només com a homosexual o heterosexual, o bisexual o com li vulguis dir.
-Noia! Però si acabes de reconèixer que t'atrau una dona! Per tant, ets bi. Perquè sé que t'estimaves en Joan...
-Sí, és clar! I encara me l'estimo...
-... per tant, t'agraden els homes i les dones. El que et dic! Ets bisexual!
-Jo no ho veig així. Penso que tothom és bi en més o menys mesura. O sigui, tots som en una línia contínua en la qual hi ha qui tendeix cap a una banda i qui tendeix cap a l'altra i qui està pel mig. No sé si m'explico...
-No gaire... Però! Continua amb la història! Qui dimonis és aquesta dona misteriosa de la que t'has enamorat?
-Només l'admiro...
-... per tant l'estimes.
-Estimar...
-Sí, Clara sí: estimar!
-...
-Estic molt contenta del què t'ha passat, Clara! Ja em començaves a preocupar. Entre que sempre vas tapada fins el coll i aquesta fal·lera que t'ha agafat per anar cada migdia a ajudar al menjador de les germanes de la Cari... tat... No!... Una monja, no!
-...
-Uf! No, no pot ser, que m'has dit que estava casad...
-... amb Déu.