Cercador
Oració poètica
Un relat de: Marc FreixasDeixo que les coses més poètiques es tornin a escampar ben soles.
Crido la necessitat de dir-ho alt i fort.
Canto el contingut amb l'entusiasme del somiador.
Espero l'anhel d'una revolució que faci més lliure la paraula del futur...
la que vindrà.
Tracto el propi rostre del poema amb el tacte fi que transportes a les mans...
i també als teus ulls.
Repasso el què he dit i el què no he dit,
per aprofitar la globalitat dels pensaments,
i posar-los a disposició d'un tot encara més poètic,
deixant que les coses es tornin a escampar ben soles novament.
Recito pausadament i en silenci aquesta moderna oració.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
874130 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.