NOUS I VELLS CERCLES

Prou de conxorxes, vaixells enfonsats,
nens plorant, prou contenidors cremats !.
Renovo el meu carnet d'impetuós poets blau
i m'acarono a nous i vells cercles. Em capbusso
dibuixant bells dominis, singladura de juganers
peixos de colors que em desperten l'alè.
Obro belles finestres, encara em queden
bocins d'estels per escrutar i escoltar. Aprendre,
aprendre a sentir flonjos i diamantins mots
que escapin de les reixes estadístiques
de l'índex de preus al consum. Retrobo
aquest mar de poemes, eternes delectances,
anònims poetes de cabells d'or i blaus horitzons.
I sense perdre l'esperit crític,
l'adhesiu intacable enganxat al vidre interior,
m'obro, de nou m'obro a la bellesa de sempre
que algun jo incisiu havia foragitat a empentes.