Noia de Girona

Et vaig trobar aquella nit, entre penes i cerveses,
no recordo qui tocava, ni on, ni que,
sé que va ser una nit d'abril, fosca i calorosa,
vam parlar, vam riure i ens vam besar.

El meu desig... oblidar,
el teu... fer-me oblidar.

Impossible, ho vaig provar,
ets preciosa, noia de Girona,
elixir de vida que caduca al dia,
quan el record torna i el meu cor plora.

Em pregunto si algun dia sabré oblidar,
obrir-te les portes del meu cor, no ho sé,
no et vull mentir, no sóc capaç,
l'amor fa mal, i encara d'ell soc presoner.

Aquella nit vam ser feliços, tu i jo,
felicitat que ve i marxa en un moment,
no em preguntis el perquè. Soc captiu,
no atenc a raons ni explicacions.

Trobaràs la clau del paradís,
tard o d'hora, no et preocupis,
jo sóc pols, tu ets vida,
busca'm les nits de lluna plena,
em trobaràs tot sol allà on tu saps,
si vols farem unes cerveses,
pessigolles a l'esquena,
i aquestes nits
sempre seran teves.
Però recorda sempre el que t'he dit,
sóc captiu, no atenc a raons,
i amb l'albada marxaré,
m'amagaré...

el meu cor no et pertany...
el meu cor no em pertany...
el meu cor és seu...

i el temps... el temps m'ha ensenyat,
que res no resta per sempre,
que tard o d'hora brillarà un altre estel,
ara no ho sé, hi ha tantes,
però la cercaré i la trobaré.

Oui, c'est son coeur,
ce coeur qui m'a rendu fou,
ce regard qui m'a pris la nuit,
cet adieu qui m'a rendu malheureux,
mais... belle femme, je reviendrai,
et j'aimerai une autre fois,
car le temps passe
et le souvenir s'en fuit.