No puc viure sense tu

Un relat de: angie

L'avorriment ho va precipitar tot. Capgirar era el verb perfecte.
Quan vaig arribar a Saint Maurice pensava que seria capaç de començar de nou, que m'acostumaria a viure sota aquell sol abrusador, enmig de la solitud blava de l'oceà. Els primers dies despuntaren plàcids al meu davant i em submergiren en una labor de veritable catarsi : aconseguia posar la ment en blanc i el mínim rastre en el record de la meva feina a Salt Lake City s'esvaïa instantàniament. Menjava fruits dels arbres i peixos estranys que pescava a cops de pal, dormia quan tenia son i no m'exasperava pel temps, disposava de tot el del món. Passades unes setmanes vaig començar a necessitar el seu contacte (el nadiu que em subministrava el menjar era home de poques paraules i només venia els dijous). A més volia realitzar alguna tasca diferent a la que m'ocupava tot el dia : no fer res. Llavors, per primer cop, una imatge se m'aparegué sense permís. Què n'és de malparit el cervell!... Assegut a la sorra blanca i observant els espadats gegantins vaig reiniciar el meu sistema, vaig reconèixer el mecanisme que em feia rutllar i no era pas aquell programa de vida on nedar, dormir i pensar ho abastaven tot.

*

El vol de l'American Airlines arribà amb un parell d'hores de retard o almenys així m'ho va fer saber en Jey, mentre amarrava la barca a la caleta. El vaig ajudar a descarregar. Quan va marxar, vaig obrir la caixa. Anava ben protegit, em costà despullar-lo. Però per fi el tenia amb mi. M'havia fet a les seves formes, al seu tacte i al seu mal caràcter. L'estimava i malgrat no disposar de corrent elèctrica, sempre havíem estat un equip i no el deixaria mai sol...

Comentaris

  • Hola, Angie,[Ofensiu]
    kukisu | 12-02-2007

    a mi m'ha semblat que et refereixes a un ordinador, oi?
    Com sempre, molt ben escrit i pensat!

  • BON DIA[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 03-02-2007 | Valoració: 10

    Hola Angie,maca! l'altre dia em vaig posar vermella al veure que m'havies escrit a l'agost i no et vaig contestar, no sé com em va passar per alt,però debia ser degut a què estàvem en plena euf`ria d'estiu i tenia alguns problemes de salut que van ser causa de la meva no resposta.
    allí m'expliques coses teves que m'agraden molt així com la persona que viu amb tu,esteu contentes tu i la Laia,de tot això m'anelegro moltíssim.

    espero que estigueu bé,us escriuré més extensament i ernviaré algun dibuixet per la Laia.

    una abraçada molt forta per totes dues

    Maria Pilar

  • No entenc...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-01-2007 | Valoració: 10

    ...aquest relat. L'he llegit tres vegades i no l'he pogut entendre. Hi veig la teva facilitat per descriure però no puc copsar el sentit.
    Crec que ja estic més inspirat ( gràcies per comentar-me ), però crec que seguiré escrivint sobre dades autobiogràfiques com últimament he fet, de la meva humil manera. Escriure m'excita l'ànima, i no me'n puc privar.

  • rbbarau | 20-01-2007

    bé...

  • La història, encara que siga...[Ofensiu]
    rnbonet | 15-01-2007

    ...de "circumstàncies" -jo les anomene de vegades aixó, sobretot quan no ens 'eixen' totes com cal -magres i ben fetes-, s'ho val. És un canvi truncat -i un fugir- de la mediocritat del dia a dia.
    Ara, un retret -que potser aprofite per a molts-: per què situar l'acció a 'llocs foranis'? Recollons, fem pàtria! No hi encara cales verges a qualsevol indret de les nostres geografies? O no en queden?
    Aleshores, cal posar-se a plorar...
    Molta salut i molta rebolica, xicona "mossa"!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

245538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com