No hi ha muntanya prou alta...

"And that's no mountains to high, no rivers to wide.."
L'amor no té límits. Pot superar qualsevol obstacle...M'ha encantat, angie.

1 ptó:

b#NaT#b

de la propia vida, de la propia mort.
Són la mateixa cosa.

"...m'acomiadaré del món amb un somriure..."

bonica frase per un adéu, segurament la millor que he sentit mai, la més oberta i sincera.

petons.

gypsy

de vacances i veig que segueixes amb la teva creativitat invista, creant poemes d'alt nivell poètic i d'una suavitat i riquesa impressionants.
M'ha cridat l'atenció la interjecció OH...! que quasi ningú l'usa ara, com en els millors temps del romanticisme.
Felicitats i que segueixis sempre com ara: rica i plena!
Una abraçada, mestra!

sincerament, no se q es el que te aquest poema però a mesura q avançava el poema el meu cor anava bategant cada volta mes de presa...per a mi transmet molt! felicitats!

aquest no té desperdici, és tendre, suau, coratjós, intrèpid i ...lleugerament sensual.

Quan arribi a dalt, tocaré el cel,
m'acomiadaré del món amb un somriure
- segur!-
hauré viscut intensament
i l'amor,
- brúixola fidel del coratge -
et convidarà a llegir
el que ningú més podia escriure.

Aquesta part és meravellosa, t'acomiades plàcidament del món, deixant batecs d'amor sobre el paper, que convides a ser llegits...boníssim.
1petonàs. ESPIRAL.