Nit d'insomni

Un relat de: David Gómez Simó

A vegades una idea es queda gravada al cervell i pren la forma d'una frase que necessita ser polida.

"Les nits d'insomni estan plenes de llargues hores interminables".

Com li veus un munt de defectes, incongruències, obvietats, que la perjudiquen la rescrius un parell de vegades, suprimint i canviant, obtenint la frase que et satisfà.

"Les nits d'insomni van plenes d'hores interminables".

Una frase a la que ara busques un destí. Podria ser un microrelat, penses. D'aquells tant difícils d'escriure per que han de dir molt amb molt poc i han de fer volar la imaginació del lector, crear matisos, donar que pensar.

També podria ser l'inici d'una historia a l'estil proustià. Et sembla prou suggerent, no més cal afegir-li les magdalenes i el temps perdut.

Però no et convenç. Llavors la transformes. Fas ballar les ratlles, canvies la disposició fins obtenir un altre gènere.

"Les nits d'insomni
van plenes d'hores
interminables".

Ja tens un fals haikus. No segueix les normes ni t'agrada el seu aspecte. Per més que el mirés i el remires, que el llegeixes i rellegeixes en veu alta i en silenci, no et diu res. Però, saps que estàs en el bon camí.

Fas un últim canvi, i et dius que ara està bé, que ja has trobat el seu destí.

"Les nits d'insomni van plenes
d'hores interminables".

De sobte, dubtes. Pot un poema estar composat tant sols per dos versos?. Has fet servir les expressions justes?. Està cada paraula al seu lloc?. La mètrica es adequada?. Sí?. No?. Sempre et sents indecís quan acabes, mai estàs del tot satisfet.

Content, sí. Satisfet, no. Tornes a començar. Aquell mateix dia o un altre, quan més tard millor. Una vegada, dues, tres… atrapat dins l'espiral ascendent de la creació.


Comentaris

  • Estava buscant [Ofensiu]
    Bruixot | 11-07-2005

    un poema meu que es diu igual, i he trobat el teu escrit. M'ha fet gràcia. És interesant el que expliques del procés de creació, encara que em sembla que jo sóc una mica més caòtic... A mi en ronden idees pel cap una estona, fins de començo a plasmar-les, les retoco i retoco i retoco...però l'idea original no canvia, només busco la manera com expressar-la més directament. Bé, potser no sóm tant diferents.

    Ah, i coincidim en una altre cosa...em sembla que varem neixer al mateix any. El més ja se'm escapa....

  • Llibre | 06-06-2005

    Sí. Atrapat dins l'espiral ascendent de la creació. Ho has definit a la perfecció.

    De la mateixa manera que trobo molt encertada la visió que has mostrat de la creació a partir d'una frase. És una explicació que en algun moment pot fregar el to humorístic o irònic, però que no per això deixa de tenir un contacte permanent amb la realitat.

    Perquè el fet creatiu rau, precisament, en aquesta evolució del pensament, en aquest cercar i regirar la paraula apropiada, el mot just, el sentit concret, el significat exacte... i sempre acabar amb la sensació que comentes: Content, sí. Satisfet, no.

    Un breu i interessant relat de metaliteratura.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- He estat pensant sobre l'organització de la nostra tertúlia literària, i he penjat un missatge al fòrum. Cosa que et comento perquè hi passis i hi diguis la teva. Una abraçada!

  • espiral ascendent...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-06-2005

    Finalitzes amb l'idea central de tot el teu relat: " atrapat dins l'espiral ascendent de la creació.", amb el que ens resumeixes aquesta espiral (caos, moments en que un es perd, s'enfada, dubta, retoca), i que es ascendent (perque mica en mica es va aclarint i solidificant la idea). Es un tema original i reflexiu, escrit a mes amb bon ritme i per a un public molt adequat, no trobes?

    Per altra banda moltissimes gracies pels teus comentaris, que trobo massa generosos; ets un sol que incita a seguir escrivint sota la teva llum!
    Ah, i 'quetzcoatl' es una forma abreviada de "quetzalcoatl", si. Un hibrid de paraules com hibrid d'animals i animisme, hibrid de deus i horitzons.

    Petons!!

    m

  • els mecanismes de la creació[Ofensiu]
    SenyorTu | 28-05-2005 | Valoració: 9

    Suposo que els mecanismes de la creació, en aquest cas la literària, deuen ser molt personals i, per tant, diversos. Tot i així, jo m'he sentit identificat en algun moment i en molts aspectes en això que has escrit.
    M'agrada com escrius. Clar, concís i fluid. Tens un vocabulari molt ric que, no sé si conscientment o no, dosifiques amb cautela. Cuida l'ortografia, però.
    I......... Enhorabona per ser i sentir-te feliç!

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares