Nit diferent

Tremolor als braços, bufa el vent
aquí, a les runes del vell castell;
sonen lluny els quarts d'un campanar
que es lleva tot maltret
a l'ombra del tossal
marginat pel món actual.

Quatre pedres ben polides formen part
d'aquest bell miratge, que és real
engrunes del passat, matolls dels present,
tot cridant, queda't Arnald!

Remor de fulles d'arbres ben crescuts,
ratpenats fugissers que surten d'amagatalls,
i el perfum de l'aire verge,
que reclama una presència, en mi,
en el tot d'aquesta nit inquieta.