Necessito el teu consell...

Un relat de: victoria galofré fernández

Ensenya'm a viure per quan tu no hi siguis, la meva persona no aprèn per si mateixa a viure sense estar pendent de la teva. Quan s'acabi tot no sé que faré, ja he perdut la direcció del teu alè. Intento ficar-me al cap que això ja ha acabat, vull trencar d'una vegada les meves il·lusions, vull apagar les meves passions, vull fondre del tot el que queda de l'espelma. Jo, que no puc viure si no sento a prop el batec del teu cor, si no sento el teu somriure, si no sento el teu alè a cafè, si no veig la teva mirada... no puc viure. Si et veig riure, jo ric; si et veig trist jo m'apodero de la teva malenconia i dels teus sofriments. Intento buscar alguna cosa dins del meu cervell alguna cosa que et faci feliç. Depèn de com estiguis jo em trobo, depèn dels teus ànims jo estic.

Quan intenti agafar la teva mà només notaré l'aire entre els meus dits, perquè les teves mans ja estan ocupades per unes altres que et donen més força i et demostren més que les meves. Quan sentis la meva veu que et parla sempre de lluny i que mai arribarà a tu, voldràs un veu més dolça i que es trobi cada dia al teu costat. Quan vulguis ajuda o algun consell, li demanaràs a unes paraules adultes i madures que t'ajudin molt més que les meves. Quan necessitis un ritme de respirar per adormir-te, buscaràs la que dormi a la teva vora, amb un ritme molt semblant al teu, perquè t'acompanyi en la nit. Quan els meus ulls busquin la pau de la teva mirada, els teus desitjaran una mirada que li demostri alguna cosa més. Els meus llavis desitjaran donar-te uns petons delicats i suaus que baixin i pugin per tot el teu cos, mentre que tu, potser, buscaràs uns llavis més ferotges i que t'aportin més el que tu vols. Mentre que les meves orelles demanen uns poemes, les teves, demanaran alguns números i problemes de matemàtiques. Els meus braços que desitjaran rodejar el teu cos, tu voldràs rodejar el cos d'una dona més madura, amb més seny, més adulta i més propera. Passaria la mà pels teus cabells, baixaria la mà per la teva cara, resseguiria el teu nas, les teves celles, les teves parpelles, els teus llavis, les teves galtes, lleparia les teves orelles, continuaria baixant pel teu coll arribant al teu pit i m'hi adormiria del gran plaer de estar al teu costat. A vegades quan et miro m'oblido de viure, no faig res més, és l'únic que en la realitat puc fer.

Ensenya'm a no dependre d'aquestes coses que els meus sentits voldrien, aquestes coses que tant m'omplirien.
Perdona'm si alguna vegada de nit t'has despertat fugint d'un somni que t'apropés a mi. No puc evitar mirar-te en qualsevol moment, es com una vitamina que m'haig de prendre per aguantar durant tot el dia. A vegades, m'acostaria a tu i et ficaria per dins la camisa que alguns cops et surt per fora, ja se que és impossible, però si pogués, m'acostaria jugant, t'abraçaria de cop, et rodejaria amb els meus braços i lentament et posaria la camisa per dins, acariciaria el teu cos sense cansar-me'n.
A vegades somio que juguem a la platja, que ens tirem sorra al damunt i que puc acariciar el teu cos. Passegem per la vora del mar, i notem com les onades arriben fins als nostres peus. Mentre passegem, parlem de les coses que ens agraden i les coses que ens agradarien. Són somnis que odio haver-me de despertar.

Intento trobar en la teva mirada la clau del teu cor i la porta que deixarà escapar la teva ànima. Un dia de tant buscar la vaig trobar (la clau), però no puc agafar-la, està massa ben protegida per la gent que t'envolta. I la teva ànima, cada cop que m'acosto a la porta per deixar-la marxar, perquè quedi lliure, se m'amaga, tira enrere i em dona l'esquena.

Tinc una font de desigs que mai s'esgota, el meu amor imaginari em dóna corda, el meu sentiment mai s'acaba.
Les meves pulsacions augmenten per moments, el meu cor davant de tu està ben ardent. Estan al teu costat, no hi ha tempesta que em faci enrere, no hi ha res que em faci por, estan al teu costat sempre surt el sol, al teu costat no hi ha res que em faci encongir el cor. Si que hi ha una cosa que em fa por i que m'ofega de tristesa, és el fet de dir-te adéu.

No sé el que donaria perquè te'n recordessis de mi i que el meu record no et ferís, et cremés o t'alterés. Espero que te'n recordis del que jo un cop vaig escriure pensant en tu com ara penso. Es terrible aquest dolor meu que, sense que jo vulgui me'n vaig de tu. No m'oblidis i marxaré feliç, i recorda sobretot, aquell amor que mai te pogut descriure, i que un dia vaig sentir i encara sento per tu.

Ho podria donar tot per tu, si em deixés el temps; ho podria fer tot per tu, si la gent m'ho permetés.

Dóna'm un consell per quan arribi la teva absència, dóna'm algun consell per quan marxi de tu. Dóna'm un únic consell, que em serveixi per sempre i per tot el que estigui relacionat amb l'amor. Un consell que em desprengui d'aquesta passió que em cega, d'aquesta passió que em desborda la imaginació. Em consumeix la flama que fa bullir el meu cor, la flama dilata les meves venes i fa que la sang corri més fort. A través dels meus ulls es pot veure el foc, un foc enrogit i agressiu que apareix quan estàs a prop. La olor que desprèn el teu cos fa que m'estigui desfent, i quan passes pel meu costat tinc el nas ben atent.

Si marxo m'emportaré aquells somnis que tan somiava, aquells somnis en que sempre apareixies i m'excitaves l'ànima. Aquells somnis que semblaven tan reals.
Aquest sentiment algun dia desapareixerà, d'aquí vint anys, cinquanta, o potser, un dia abans de morir, no sé sap.

Cada cop que et trobava al carrer tenia la mateixa sensació, no em creia haver-te vist i després d'haver parlat amb tu em tremolava tot. Les meves paraules no podien dir-te el que en realitat volien, potser per por a ferir-te? Tinc tantes coses al cap quan et tinc a prop que em surten disbarats.

A vegades m'agafa per jugar a detectius i de lluny intento buscar el secret que s'amaga als teus ulls marrons, a vegades busco la persona que s'amaga a la teva pell o intento conèixer el nen petit que tots diuen que portem.
Quan et digui adéu definitivament, qui em farà sentir tots aquests sentiments i emocions? On trobaré aquell ben estar que en tu trobava? Qui serà el que m'intrigarà amb la mirada?

Ara vull aprofitar el moment, ofegaré la meva por i viuré aquests dos mesos amb llibertat. Ara vull cremar-me en el desig i omplir el teu cor d'un sospir. Sortiré de nit i faré com un llop cridant el teu nom. Em convertiré en un ocell i de bon matí esperaré a que m'obris la porta del teu balcó i et piularé una bonica cançó. Vull ser un vaixell al teu mar perdut i no trobar mai la sortida i ofegar-me per sempre dins del teu cor.

Vull ser un huracà que s'ho emporta tot, que res no el pot aturar, que no fa cas de res. Vull ser la lava del volcà que tot ho fon. Faria un pacte amb l'infern, li donaria la meva ànima a un dimoni i em tornaria un d'ells, pujaria al cel i mataria un àngel si fa falta, faria el que fos per passar més temps amb tu i poder fer-te feliç.

Entre ahir i demà, avui és el que importa; entre el que vas ser i el que seràs, l'important és el que ets; entre el néixer i morir hi ha un llibre enorme de somnis que nosaltres al pas del temps anem construint amb els nostres fets. I de moment aniré fent, fins que sigui l'instant de dir-te adéu. Aniré buscant aquell consell que em faci baixar dels núvols en els que estic vivint i que m'agrada tant viure.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2007 | Valoració: 10

    ...moltíssim aquesta carta a un amor impossible, ja siga home o dona tant ens fa, l'amor és lliure o deu ser-ho. Desprèn una sensibilitat a flor de pell i una prosa gairebé poètica, un consell que et poguera donar? no sé, el que ens expliques del teu amor que no pots fruir-lo del tot i no pots dir-li el que l'estimes, i que tard o d'hora el perdràs, que et puc dir? Escriu, potser t'enamores de l'escriptura i pugues enamorar i enamorar-te amb ella, un altre consell no et sabria donar, és que no hi ha de solucions màgiques però m'ha deixat el goig de la visió d'una dona bonica per dins que és el que conta. Petons de Vicent.

  • Escolta't![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-10-2006 | Valoració: 10

    En veure el títol, m'hi he posat per veure si te'l podia oferir, el consell, però em sembla que ja te l'has donat tu mateixa!

    Llegint el teu relat, he trobat una frase que penso que és un retrat meu en algunes ocasions: "Tinc tantes coses al cap quan et tinc a prop que em surten disbarats."
    Dedueixo, doncs, que no som tant diferents, encara que tinguem noms o edats diverses o diguem disbarats parlant d'altres temes, tots en un moment o en un altre coincidim al llarg de la vida... Mai no ets la primera ni l'última que es troba fent el pas que dones...

    Una altra frase que m'ha agradat: "Entre ahir i demà, avui és el que importa; entre el que vas ser i el que seràs, l'important és el que ets".
    No sé si t'has fixat prou en això que has escrit, però realment és un bon consell, una bona filosofia: sé el que ets, tu mateixa, no el que et sembla que podries ser per fer feliç a un altre o el que penses que a algú li agradaria que fossis, perquè no seràs tu, en veritat, sinó un reflex.

    Tornaré per aquí un altre dia, em sembla que darrerament has escrit coses molt interessants i no me les voldria perdre...

    Aprofito el comentari d'avui per enviar-te una bona abraçada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: