Per sempre, eternament...

Sóc massa burro, per adonar-me'n
De que sense voler, t'he ferit,
Sense voler o volent... ja no se...
Sóc ara conscient,
Del mal que t'he pogut causar
I de tant pensar,
Així tinc el cor de consumit.
Consumit per voler-te adorar,
Portar-te allà,
On no has pogut mai arribar.
De tant consumit que tinc el cor,
Em creix el foc en l'ànima,
De ira, de compassió,
Ja no sé, em sento desconeguda,
Per que davant de tu,
Tinc l'animà nua...
Sóc diferent.
No distingeixo entre el bé i el mal,
Només se que ets tu qui esta davant.
Però tot passa, tot, tot...
Ja que aviat vindrà la teva absència
M'hauré d'acostumar
Hauré de tenir paciència,
M'acostumaré, però sense arribar
A oblidar-te definitivament...