En què puc creure?

Un relat de: victoria galofré fernández

En que puc creure.... si no es en tu?
En que puc confia...? va digues!
Tinc tantes coses al cap que no puc
Sentir el que al fons crides!
Deixa'm dir-te tot el que avui penso
Que demà no serà el mateix,
Demà no podré dir-te el que espero
En aquell moment que et veig...
No podré dir-te ni que la tremolor
Que sent el meu cor, sempre es igual,
Que només canvia si tu vols,
si els fas tranquil·litzar.
Creu en mi, no et desitjo cap mal,
Vull que siguis feliç,
Que tot sigui normal.
No et vull ferir, creu en mi.
Vull demostrar-te que el teu enemic,
En mi, no existirà mai,
Pots ben confiar, t'ho dic,
Creu, sis plau, en mi.
Saps que t'ho donaria tot,
Per a tu em sembla tot poc.

Comentaris

  • marc_garriga | 28-12-2006

    i perdona si t'he ofès, però és que ja n'estava una mica fart i he hagut d'explotar, ho sento eh

  • doncs com que jo si que et diré el que penso[Ofensiu]
    marc_garriga | 28-12-2006 | Valoració: 1

    penso que la teva poesia fot fàstic i la teva cara també, els teus comentaris són ridiculs, tindràs 15 anys, però tia sembla que en tinguis 6, si no recordo malament, en un dels teus relats dius que vols madurar i apartar de tu la nena petita, jo trobo que tens raó has de madurar moooooooooooooooooooooolt, mooooooooooooooooolt, mooooooooooolt, ets patètica!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: