CONFIO

Un relat de: victoria galofré fernández

confio en tu per devant de tot
com confia el codicios en els seus diners
així t'entrego el meu cor, i d'aquest mode,
confeso, davant el món,
que sense tu no hi ha res.

confio en tu, i poso sobre la teva mà,
la meva ànima, el cor i el cos,
potser el que faig de res no servirà,
però amb honest plaer,
el meu ésser t'entrego.

confio en tu des del primer moment
ho vaig saber al mirar-te en un instant
ho sabia des del futur, passat, present,
ara amb només veure't no tinc suficient.

confio en tu, i serà per una llarga temporada,
i aquesta temporada la voldria fer eterna,
donaria els meus dies, per que sigui igualada,
la teva vida, juntament amb la meva.

confiaré, després de que la mort se t'endugui
seguiré confiant... perqué despres a mi
em porti allà on et trobes tu...

Comentaris

  • Hola Victoria...[Ofensiu]
    cassigall blau | 03-09-2006

    moltes gracies pel teu bonic comentari.

    El teu poema es una mika + llarg, pero m'agrada molt. PROMETS!!!

    una abraçada
    pere de lleida

  • molt bé vicky![Ofensiu]
    _ | 10-06-2006

    i jo confio en que publiquis més relats, fins aviat!

  • Confia[Ofensiu]
    Yuna | 08-02-2006

    i re-confia i no perdis mai la il·lusió !

    ¶:)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: