ET VULL RECUPERAR...

Se que serà inútil,
i per molt que hi pensi no funcionarà,
i aquella nena petita
que jugava amb tu, ja no tornarà...
i passant la tarda construint records
que sense voler vaig oblidar.
No, tu no ho saps,
que et demano a crits amb la mirada
que tornin aquells moments de felicitat.
No, tu no ho saps,
que vull que tornis a jugar amb mi
encara que tingui quaranta anys.
Potser et semblarà ridícul,
ja que ni tu ni jo som com abans,
hi ha un mur enorme que la societat
i la gent que me'n volta
no em deixarà a travessar.
Un mur que innocent vaig ajudar a crear.
Ara plena de contradiccions
i una mica més madura,
penso en els errors
de la nena petita del passat...
No saps quant desitjo recuperar
la teva confiança, els teus consells, el teu parlar...
un somriure que sempre em va ajudar
a refer-me de tardes infernals.