ET VULL RECUPERAR...

Un relat de: victoria galofré fernández

Se que serà inútil,
i per molt que hi pensi no funcionarà,
i aquella nena petita
que jugava amb tu, ja no tornarà...
i passant la tarda construint records
que sense voler vaig oblidar.
No, tu no ho saps,
que et demano a crits amb la mirada
que tornin aquells moments de felicitat.
No, tu no ho saps,
que vull que tornis a jugar amb mi
encara que tingui quaranta anys.
Potser et semblarà ridícul,
ja que ni tu ni jo som com abans,
hi ha un mur enorme que la societat
i la gent que me'n volta
no em deixarà a travessar.
Un mur que innocent vaig ajudar a crear.
Ara plena de contradiccions
i una mica més madura,
penso en els errors
de la nena petita del passat...
No saps quant desitjo recuperar
la teva confiança, els teus consells, el teu parlar...
un somriure que sempre em va ajudar
a refer-me de tardes infernals.

Comentaris

  • marc_garriga | 29-12-2006 | Valoració: 1

    tu no has madurat encara...i ho saps...

  • Passat i present[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2006 | Valoració: 10

    Quina imatge més preciosa: Una mirada que demana a crits...que tornin moments feliços, que es restableixi la confiança, poder recuperar un somriure!

    Potser aquella nena petita no tornará, perquè el pas del temps de moment no té tornada, però en aquesta persona més adulta "Ara plena de contradiccions i una mica més madura" encara es troba la tendresa, la il·lusió, la capacitat de desitjar contra l'evidència.

    Molt bé, Victòria!

    Com altres vegades, ha estat un plaer llegir-te... Fins aviat, doncs, ja que tornaré!

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Una quimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: