Quins records... com ha canviat...

Un relat de: victoria galofré fernández

Trobo molt a faltar aquelles salutacions
mig gracioses que feies per fer-me riure,
amb un simple gest afectuós
em feies sentir unes emocions
que llavors, jo no sabia descriure…

Era petita, i sabies com tractar-me
Em feies sentir bé amb un simple comentari
Però, jo no vaig saber comportar-me,
I només cridava l'atenció com un petit canari.

M'ho passava bé, només volia jugar,
Amb tu volia riure, fer broma, parlar...
Però ho he perdut tot per dir una paraula
Que ni tan sols era certa...

T'estimo... te la volia a dir a cau d'orella...
Però...
Te la vaig dir en un poema
Vaig fer malament d'agafar aquest camí
Ja que t'he fet mal a tu, m'he fet mal a mi...

Puc dir s'ha acabat el joc, he crescut,
m'estic fent una dona, he madurat,
no cal que m'esforci, t'he perdut,
però sobretot, no creguis que t'he oblidat...
encara continuo pensant amb tu.

Comentaris

  • marc_garriga | 29-12-2006 | Valoració: 1

    fots fàstic...

  • Quins records...[Ofensiu]
    Arbequina | 22-10-2006

    Darrerament llegir-te em resulta molt semblant a llegir-me el cor... jo també l'he cagat per dir, més o menys, una paraula, t'estimo, en un moment equivocat i de la manera equivocada...
    Com pots comprendre, aquest poema m'ha arribat molt profundament, així que, tot i que involuntàriament, gràcies.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: