Mira't per darrer cop

Un relat de: Nina Abril

-Ja era hora que vinguessis. Em vas demanar només una estona, i ja portes dos dies! Treu-me d'aquí dins ara mateix!
-Què vols ara?
-Com que què vull... Ja ho saps. Per què et fas la despistada? Ja ni t'atures davant meu. Què potser m'estàs esquivant?
-No. Què t'ho fa pensar?
-Doncs fem el canvi ara! No vull tornar-me a posar aquí dins mai més.
-Encara no. Deixa'm un dia més i prou.
-Ser el teu reflex no m'agrada gens. Em fa por. La major part del dia estic a les fosques. I només aparec quan tu et poses davant d'un mirall. La resta del temps estic en aquesta mena d'habitació tancada. On només hi ha una finestra per on surto projectada quan tu vols.
-Ara ja entens perquè no m'emmirallo mai...
-Què... què vols dir? Que tens intenció de deixar-me aquí tancada?
-Ho has endevinat. Crec que el nostre petit acord temporal està apunt d'esdevenir permanent.
-M'has enganyat! Em vas convèncer perquè et deixés sortir una estona, i jo com una ingènua vaig accedir per curiositat. No pots fer-m'ho això.
-Què no? Qui m'ho impedirà? L'únic que he de fer es tenir compte de no mirar-te als ulls i les coses es quedaran per sempre tal i com estan.
-No suporto estar aquí dins! En aquest forat hi ha més gent. Em fan por. Se m'acosten sense dir-me res. Sento el seu alè al clatell. Saben que no sóc com ells. Treu-me d'aquí traïdora!!
-Ja t'hi acostumaràs. I no somiquis que no n'hi ha per tant. Jo hi he viscut més de trenta anys.
-Però per què m'ho fas? Què t'he fet? A més tard o d'hora hauràs de venir per pentinar-te o per maquillar-te, i llavors farem el canvi, tant sí com no.
-Té gràcia que em diguis això. Et recordo que eres tu qui no podia viure sense el mirall. A mi, en canvi, no em cal presumir. Tot aquest temps m'he limitat a imitar els teus moviments, no perquè fossin meus, sinó perquè eres tu qui els feia. Ah.. per cert, he demanat que demà a primera hora em treguin tots els miralls de casa.
-Que faràs què? Però, tu tan sols ets la meva imatge. De les dues: jo sóc la vertadera!
-Ah, sí? Jo diria que només tens vida quan sóc davant d'un mirall. La resta del temps, la qui existeix sóc jo. Em temo que tens poca cosa a fer.
-Tant m'odies?
-En realitat no. És que no tinc altre remei. Pensa que portava tancada al mirall tota la vida, desitjant poder provar coses noves. I ara no vull tornar. He descobert que el teu món m'agrada més que el meu. Bé... perquè enganyar-te, de fet, ho he sabut sempre que volia marxar d'aquí dins. El millor de tot ha estat sortir a passejar, i sentir el vent a la cara. Aquest maleït tros de vidre em tenia reclosa de per vida. M'ofegava. Vaig veure l'oportunitat de sortir el dia que em vas mirar fixament als ulls i em vas tocar. Els nostres dits es van unir, i el teu dubte m'obrí la porta. Tenies curiositat per saber què hi havia a l'altra banda i la vaig aprofitar.
-Sempre havia sabut que em miraves. Des de petita! Des d'aquell dia que vaig tancar els ulls al teu davant i en sentir-me observada els vaig obrir de cop. I tu ja els tenies oberts. Amb el temps vaig arribar a pensar que ho havia imaginat. Tan de bo fos així! Però no te'n sortiràs. T'acabaran descobrint! El teu comportament et delatarà!! Som massa diferents. S'acabaran adonant que tu no ets jo...
-I qui notarà la diferència? El teu marit?
-Per força se n'haurà d'adonar. No ens assemblem gens!
-Sí. És cert. Tu i jo només som iguals físicament. Però la meva passió és diferent de la teva. Una diferència que el teu marit agraeix. No et preocupis, ell no corre cap perill. De fet, fins i tot m'agrada. I sí, ja s'ha adonat que has canviat una mica. Però està encantat, creu-me! Les rialles que has escoltat aquesta nit, eren d'ell. Venien del dormitori. El sexe és una cosa meravellosa. I saps què? No crec que li preocupi gaire el canvi. En realitat, penso que ell creu que el nostre matrimoni és molt millor ara. I estic segura que m'estima més a mi del que mai t'ha volgut a tu. No t'amoïnis. Et prometo que el faré molt feliç.
-I jo? Què serà de mi?
-Sempre et quedaran el moments en que hauré de passar per davant d'un aparador o per sobre d'un bassal. Et suggereixo que aprenguis a aprofitar-los. Triguen molt en arribar i són molt, molt breus.


Nina Abril

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Rodó![Ofensiu]
    pivotatomic | 13-11-2007 | Valoració: 10

    Una idea fabulosa, molt ben desenvlupada!

    Ja et vaig dir quan el vas insinuar al forum que el fessis o te'l robaria.

    L'única cosa que lamento és, precisament, que no me l'hagis deixat robar-te'l, com fa la seva imatge amb la teva protagonista.

    Del millor que t'he llegit. (I no és dir poc...)

  • Arbequina | 05-09-2007

    Aquest relat és llegeix ràpid (perquè és un diàleg) i sorprèn per la seva originalitat.
    El punt final del marit m'ha fet riure i tot.

    Una salutació.

    Arbequina.

  • Em fa venir calfreds... [Ofensiu]
    Roserdeljardi | 31-07-2007 | Valoració: 9

    Enhorabona, estic mes que asustada... Fins i tot he sentit por mentre llegia... Per favor, no faces pel·lícules perque hi passaria massa por... Encara que et faries en un bon grapat de diners, vaja. Ets molt bona, felicitacions!

    M'he fet questionar-me si el meu reflexe pensa... Per cert, si t'agrada tot aixo dels miralls, pasat pel ultim relat que he escrit... Accepte critiques....

    Un peto!

  • El Mirall, deformat.[Ofensiu]
    Avet_blau | 20-07-2007 | Valoració: 10

    Es ben cert que veiem al mirall
    el que volem ser,
    i mai veiem el que som.

    Deformem, i trasformem la realitat
    i la vestim amb disfreses falses.

    l'altre jo, tancat i esclau
    no surt al mirall
    nomes el veuen els altres.

    No mirar-se al mirall
    es coneixer-se millor,
    es minimittzar l'aspecte extern, superflu.

    hi ha un mirall interior,
    que costa de veure,
    i nomes amb els anys,
    i l'experiència, l'ensenyen .

    Avet_blau


  • El Mirall, deformat.[Ofensiu]
    Avet_blau | 20-07-2007 | Valoració: 10

    Es ben cert que veiem al mirall
    el que volem ser,
    i mai veiem el que som.

    Deformem, i trasformem la realitat
    i la vestim amb disfreses falses.

    l'altre jo, tancat i esclau
    no surt al mirall
    nomes el veuen els altres.

    No mirar-se al mirall
    es coneixer-se millor,
    es minimittzar l'aspecte extern, superflu.

    hi ha un mirall interior,
    que costa de veure,
    i nomes amb els anys,
    i l'experiència, l'ensenyen .

    Avet_blau


  • Està molt bé[Ofensiu]
    markitus | 17-07-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, no seré original, com els altres m'ha agradat la teva originalitat, valgui la redundància, o no. De fet qui no s'ha preguntat qui és davant el mirall. Felicitats

  • Qui som?[Ofensiu]
    Nit d'estiu | 16-07-2007 | Valoració: 9

    M'ha impressionat moltíssim el teu relat, Nina d'Abril. Això de poder arribar a conversar amb el teu altre jo, el que molta gent ignora que existeix i que tant influeix sobre nosaltres. M'has fet pensar en un llibre molt bo, "Siddhartha", en què expliquen els exercicis dels samanes per buidar-se del seu jo i trobar-se realment l'essència d'un mateix.
    De tota manera, a vegades, és la veu que ens arriba de dins nostre qui té molta part de raó i que hem d'aprendre a escoltar, entendre i respectar. Deixar-se dur per si mateix, sovint, no és gaire fàcil.
    I tot això ens fa arribar a preguntar-nos qui som en realitat. Un misteri que, mica en mica, s'ha d'anar descobrint.
    Però què dic?! Sóc molt més joveneta que tu, així que és més prudent que no digui res més!

    Seguiré llegint els teus relats! ;)

  • Si l'originalitat valgués diners...[Ofensiu]
    exarkun | 16-07-2007 | Valoració: 9

    Benvolguda Nina:

    Si l'originalitat es mesurés en diners probablement series milionària. He trobat el relat excel·lent, de debò. Felicitats i endavant.

  • Sempre hi ha mirades.[Ofensiu]
    Lèvingir | 15-07-2007 | Valoració: 10



    Lèvingir

  • Dosis mesurades[Ofensiu]
    Anagnost | 14-07-2007 | Valoració: 10

    Ens vas deixant els teus relats perfectament dosificats, com si tinguessis por que ens fessin mal. I nosaltres esperam pacientment l'arribada d'un nou lliurament, per a paladejar-lo. Et prens temps i, clar, surten obres ben acabades, rodones, que es llegeixen amb fruïció. Com aquesta mirada a l'altre jo que tots tenim dins un mirall... Que bo!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nina Abril

Nina Abril

11 Relats

153 Comentaris

28134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket



Us he de confessar que no sóc nova. Alguns de vosaltres ja m'heu clissat.
Això de ser cuc, no fa per a mi, és avorrit. Però m'ha servit, i de molt. Algun dia us ho explicaré...

Com sempre són benvingudes totes les crítiques, però, us he dir... a vosaltres els crítics, que aneu amb compte, si us fixeu, el primer relat que he penjat va dirigit a vosaltres "els crítics", i no sabeu com m'he divertit! Ara us toca a vosaltres divertir-vos amb mi. Estic a punt.


Gràcies a tots.

@--'-,---



Nina-abril-@hotmail.com