Seguint els estels

No renunciis als records, ja veuràs que un dia aquests records et seran lloc de recés. Avui per a mi ja pesa molt més el record que el futur....
M'he fet vell
Petonets

trencar barreres

desfer-se de les cordes

seguir els teus impulsos,

les teves impressions

Els estels


una de les veritats més grans de les nostres vides: trobar-se a un mateix, entendre's i ser capaç de seguir-se. Anar cap a on tu realment vols. Guiar-te a tu mateix, i als teus somnis.

Lluitar per allò que creus que has de fer-ho.

Ser capaç d'alliberar-te de gran part d'aquelles cadenes que intenen imposar-nos, per poder moure't al teu ritme i direcció.


càrrega de la qual no em vull despendre perquè, aquí dins, també hi sóc jo. I un ha de saber acceptar-se a si mateix

una càrrega gens carregosa :)


un petonet guapa!
ens veiem per aquí, espero que tot vagi molt bé

i que ens veiem també per algun altre lloc! ;)

gem's

t'acabo de veure treient el cap pel Fòrum i he vingut a saludaaaar-te! què tal? com va això? quant de tempssss! des del sopar de la trobada per Barcelona que no sabia res de tu I think!

m'agraden les teves intros amb imatges. Són molt suggeridores totes les que penges. I els balnc i negres guanyen molt.

No me l'he lleigt encara, no volia que se m'escapés la il·lusió de l'impuls de saludar-te que m'ha vingut en veure't! :)


(ara vaig... ;)

kispi

aquest relat amb què acabo de descobrir-te és una autèntica joia!! les frases, acurades, transmeten tota mena de sensacions que acompanyen des d'un bon començament al lector... i fan la lectura quelcom amè, que enganxa ja des d'un primer moment. De tots els fragments que he llegit m'ha estat ben difícil seleccionar-ne un que m'agradés més que els altres, però finalment m'he decidit, i em quedo amb "I un ha de saber acceptar-se a si mateix, sense esperar que la gent que t'envolta et doni el vist i plau a cada passa que fas. És el seu problema, i no el meu, que no sigui com ells voldrien que fos. Deixeu-me que m'equivoqui. Deixeu-me ser jo." És que no podries tenir més raó. M'encanta llegir coses que em facin reflexionar, i tu ho has aconseguit. Felicitats, i et seguiré llegint!

Hola Nina,
felicitats i gràcies per compartir amb nosaltres aquest relat. M'ha agradat molt llegir-te.
Fins aviat.

treu-te coses de la maleta, la majoria no són necessàries

mirar nous camins, crear il·lusións, totes elles son coses , que costen de fer molt més del que realment ens pensem . Sobreviure a l' apatia .
Endavant!

...que rere aquest relat hi ha una mena de justificació o autoafirmació molt personal. En tot cas, m'uneixo als que et diuen que el relat és precís i preciós, sensible, honest. Supura veritat.

Cada dia millor tu, eh?

Hola Nina, ben fet trenca lligams, però segurament no podràs viure sola, segons Nietzhe, només les bèsties i els déus són capaços de viure sols.
Al món, i potser a l'univers, no hi ha res per damunt de l'home i la dona i tots plegats: rics, pobres, dictadors, esclaus, generals, conserges, reis i pòtols, no som més que camins en la mar, escuma breu
Voltor

van amb nosaltres, formen part de la nostra vida, , no son un obstacle. Plena consciència d'un mateix, amb el propi bagatge, amb valentia
Hi ha imatges mol interessants

No, simplement AUTENTICITAT.
Salut i rebolica!

Seguin un camí , invisible
fent ziga-zagues , seguint el sol o al vent.
una maleta plena de records bons i dolents, bagatge de una vida,
sense descartar res , tot forma part de tu.
Ser un mateix, es ser lliure , i no tenir cadenes que et lliguin, una victòria .
no moure's , es renunciar a tot , i ets un esclau;
i encara que el camí no estigui clar,
i hagis de recular , la covardia seria no moure's , quedar-se quiet,
esclau del passat, i malgrat tot, les petjades del camí fet, no s'obliden.

Avet_blau

Hola Nina,

Perdona però m'he perdut, estic confós:

Si afirmes que no hi portes res a la maleta no hi pots portar ni tant sols els records, no?

Què vols dir amb "Un savi no traça un camí en el desert perquè sap que el vent l'enterrarà. Però, de què em serveix seguir el traç recte d'una autopista asfaltada que no em portarà enlloc?"

"Avui he trencat les cordes que em subjectaven com a la titella que era. Els dubtes han teixit una teranyina de temors que han aconseguit immobilitzar-me un darrer cop." Sona molt bé però no ho entenc, perquè després sembla que se'n va a no se on ...????

"Tot i que pugui trencar-me la crisma equivocant-me, vull intentar-ho sense temptejar abans la temperatura de la seguretat." Una altra frase que sona molt bé però, què és el que vols intentar?

Molt bo aquest pàragraf "M'acompanya la meva ombra estiregassada, que sempre és al meu darrera, arrossegant-se silenciosament pel camí sense embrutar-se, però clavant les ungles en el terra per alentir-me la marxa. Fins i tot ella em vol deturar. "

" I és per això que he començat a caminar en direcció oposada, no per fugir d'enlloc, sinó per sentir-me viu." Això és mentida, està fugint.

La consciència.

Crec que has donat una sàvia lliçó per anar per la vida.

En poques frases has dit més que molts manuals d'autoajuda junts.

Felicitats i Gràcies!!

M'uneixo a la significació d'aquest text, al seu missatge, hi estic absolutament d'acord, m'ha emocionat molt llegir-lo, i a més hi trobo una prosa admirable. Avui és el dia de les bones proses; els tres destacats últims que he llegit tenen una expressió segura, sensible, diferent, perfecta. Et recomano "Farà parada a Foleandros" de Thalassa i "T'estimo t'estimo" d'Allan Lee.
Quin gust llegir-vos!

Tu no hi ets a la maleta dels records. Per això la notes tant feixuga. La ment sí que vol estar a la maleta del passat (records).

Desconnecta de la maleta. No la llencis. Va amb tu, però no és tu. Surt de la maleta i viu, personalitzant, el moment a moment vivencial.

No és un defecte, hi estic plenament d'acord. I a més a més no és fàcil. La comoditat i la por juguen en contra d'un.
Sovint penso que tot és qüestió d'equilibris, el que passa és que el món ha teixit tantes teranyines que cal, per contrapesar-les de veritat, donar destralades molt fortes i radicals.
Jo sí que sóc -relativament- nou, i no et conec ni pesco les referències indirectes de la teva biografia, però prometo buscar el que has fet abans. Sobretot aquesta andanada contra els "crítics".
Salutacions