Microclima

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

De tu
Brolla l'aura que m'alimenta.

Sense aquest pinzell que em pinta la vida,
M'enfonso.

Sóc immers al microclima
D'una mirada teva.

D'allà m'arriben les forces
Per caminar.

I si respiro
És perquè et respiro.

I si estimo,
És perquè t'estimo.

I si moro,
És per tu.

Comentaris

  • tendre i directe...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-12-2004 | Valoració: 10

    Curt però molt intens, m'encanten els jocs de paraules que utilitzes amb els verbs. Et respiro, ostres això si que és bonic i vital, com si fos l'aire, els àtoms...
    No sé m'agrada tot el poema en sí, el final és aclaparador.

    Felicitats i fins aviat!

  • Per a xiuxiuejar a cau d'orella ;-)[Ofensiu]

    Molt bonic, per descomtat. I té una estructura visualment agradable, així com també de lectura àgil.
    Salut, mestre!