Mentre als vidres fueteja la pluja

Un relat de: rnbonet

Els braços de la mar romanen quiets.
Talment via de tren a l'infinit.

Encesa la memòria, un àngel
s'aboca a un llibre
amb amorosa festa
mentre al muscle, una papallona tatuada
somnia remors de qualsevol vesprada.

Un fons d'infància.

Eixugant-se els llavis en l'espera,
una parella. Un cor. Una boca callada.
I rostres. I paraules pensades
de malenconia.

I sirenes a contrallum
-oblids congelats
de la primera albada-.

I una ploma d'àngel escriptor
que esquinça l'aigua
i la transforma en deeses fades silencioses,
ballarines de ballet
amb piano ardent.

La guspira del temps.
Fugida d'aigua.

Ja sonen arpegis
a ran de platja.

Comentaris

  • Hi ha quietud,[Ofensiu]
    Xantalam | 16-10-2009

    placidesa i calma, i bonança, només en els darrers versos hi ha guspires i arpegis que trenquen el silenci i l'enyorança.
    És molt maco, el poema, l'enhorabona, Ramon.

    Abraçades i petons.

  • Fuet de pluja[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2009

    Llegint aquest poema, benvolgut rn, queda prou clar que els renglons curts no tenen ja gaires secrets per a tu: amb un canvi d'estil, la proposta queda resolta d'una manera diferent a la de les sessions de pintura, per exemple, o a d'altres creacions teves, sense deixar de tenir un encant patent.

    T'envio una abraçada flairant com un rovelló tot just agafat, confiant que serà del teu gust,
    Unaquimera

  • Ja m'agradaria a mi ésser en Ll. D. però no...[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2009

    Malgrat tot, gràcies pel tru comentari i més pels teus dibuixets i pels renglons curts que mai no esmercen qualitat i traspuen tendresa i sentiments.

    Endavant, xicon!


    d.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357318 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!