MARC

Per ella la vida no passava, per ella la vida s'aturà davant la porta de casa seva aquell vespre amb aquell darrer petó.
Recorda el fred en la pell, recorda la nit, recorda com ja es coneixien de nits abans, ell mateix li avia recordat feia qüestió de segons. Si era cert, es van conèixer un vespre on tothom s'amagava darrera la seva disfressa, on la lluna es tapa de vida en un trist mes de febrer.
Ara asseguda rera la finestra mira la vida, la gent, els cotxes, la seva fotografia... fins i tot l'aire pesat k lentament passava però aquest cop no feia olor a ell, aquella olor que un mes de març havia entrat en la seva pell submergida entre suor i desig.
De sobte va mirar el seu voltant i va veure la soledat k l'envoltava, ja no i quedava esment de la seva mirada, de les seves carícies, de les seves paraules, del seu posat graciós.. ara tant sols quedava distancia, una distancia, que per ella es feia eterna, una distancia que tan sols s'acabaria quan ELL ho volgués, ella estava disposada a deixar-ho tot, a anar-se'n lluny al seu costat..
Marc, tu ets un petit trosset del meu món