M'agrada quan m'abraces amb poca roba.

M’ho estàs posant difícil. Sóc un negat per la poesia —entre altres moltes coses—, i pel que veig tens força producció en aquest sentit. Normalment em salto els poemes, encara que això no vulgui dir que de tant en tant en faci alguna lectura. En aquesta ocasió ho he fet, és més, l’he rellegit i he de reconèixer que, tenint en compte la meva manca de sensibilitat poètica, hi ha fragments que m’atrapen.
—Joan—

Ai! Estendre la roba... Els veïns...
Deia un amic que no està entre nosaltres- ací a la Terra- que 'escriure és mostrar el cul'. I de debó, no cal 'mostrar-se' amb 'poca roba'... O mana el 'guió' -això deien abans- o cal ser 'un altre personatge' de la història que contes. ("Consell de vell, que no de savi"! Hi ha gent amb molta mala llet pel món, amiga.

PS. Ara sí... el salut i rebolica!

i dels esperits, la barreja ja reposada de dos amors que són un de sol

bonics versos anna. gràcies per compartir i comentar
una abraçada

joan

Desprens molt amor sincer i net amb aquests versos mesclats de prosa.
M'agrada, estimada amiga, és sempre un plaer llegir-te.
Ho enyorava.

Per ser-te sincer sempre he estat decantat per la prosa.Jo, no sóc molt destre en poesia sempre acaba quedant una cosa molt cursi i com un nyap, però també aprecio als que escriuen poesia i m'agrada llegir-la, ja que és un gènere molt difícil i s'ha de saber plasmar els teus sentiments en els versos. I tu ho fas. Et felicito un gran poema, segueix així, m'ha agradat molt. Fins un altra :).
Edgar

Darrerenc, de què? Potser perquè és l'últim. Però sigui quin sigui, he gaudit com un animal llegint aquest preciós poema anna! El ritme, ara una frase llarga, ara una de curta, ara una imatge petita, ara una de grossa. La balança de l'amor, el sentiment que et brolla per la mà que escriu i encomanes. Vaja, que m'ha encantat! Una abraçada.

Aleix

T’he dir que he trobat molt romàntic i a la vegada amb un cert toc eròtic tot i que amb un gran respecte... a vegades aquesta combinació no és que sigui gaire fàcil! També t’he de dir que m’ha deixat com un cert regust dolç... l’amor l’amor... on ets que encara no et puc veure?
Gràcies pels teus entranyables comentaris. Tal i com m’has demanat he canviat la foto... la que tinc m’agrada molt especialment, està tirada en un dels llocs més especials des de fa un parell d’anys (en una muntanya de Camprodon des de la qual es veu el mar: el meu estimat mar) sempre he tingut una predilecció especial cap al mar, tot i ser de la Plana de Vic.
Afectivament t’he de dir que si que he llegit a la Marteta, de fet fa temps que la segueixo... ella si que és un cas sorprenent... una noia de 16 anys que te una expressivitat, una sensibilitat i una delicadesa especial que les noies de la seva edat no tenen, i pel que fa els nois (per alguna cosa diuen que les dones maduren abans!! jajaja) sincerament la Marteta és un geni que igual que tants altres a mida que vagi escrivint s’anirà perfilant... és més, jo crec que pot arribar molt lluny!
Si malament no recordo en un dels teus últims comentaris em preguntaves si tenia xicota... doncs no, mai n’he tingut, de fet no m’he enamorat mai però crec ser-ne conscient del que significa estimar algú. Sóc d’aquelles persones que malgrat tenir 19 anys (des del 4 de maig!!) i viure en una societat on l’amor no està gaire valorat, crec en l’amor vertader, un amor per tota la vida, i estic segur que quan arribi el moment i aquesta persona entri en contacte en la meva vida sabré que és ella. jajaja potser et semblarà molt clàssic o molt típic però és el que em diu el cor, en part, el que em mou. (també t’he de dir que no sóc el típic noi... quan tingui el teu correu t’ho explicaré amb més detall!! Si vols clar!!)... i amb el tema llibres i pel•lícules... no sé, m’agrada llegir però mai he tingut gaire temps, i les pel•lícules són una de les meves debilitats, però ja des de petit els meus pares m’ho racionaven molt ben racionat!
Moltes gràcies de nou pels teus comentaris, sempre és una gran alegria veure que un té un missatge de l’Annalls!
Una abraçada:
Eloi

...perquè poca roba i res és pràcticament el mateix i així la subtilesa vola més.
Perquè es nota que ho vius, això,envejable, molt envejable.

Ho dius i clar i amb l'ús repetit del 'tu' i 'jo', que és un 'nosaltres' essent diferents i coincidint.

I ara vaig per les....falteeeeees!

musica----música
per què----perquè (crec)
tan en tan----tant en tant


CONGRATULATIONS. You're improving!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Mena

Un relat molt bonic, i quines són les dues coses més boniques que les lletres i la música? Ah, i l'amor!

M'ha agradat molt molt! I gràcies per dir-me guapa jajaj:)

Una besada!!