Lluna negra

Un relat de: Capdelin

La lluna il-lumina,
en la nit fosca,
amors prohibits:

amors entre ELLA i ELLA.

Ombres intolerants
l´assenyalen amb el dit...

Fugen els versos
de la lesbiana poesia.

I la LLUNA... poruga... es torna NEGRA.

ELLES, entre plecs de llençol ardent,
se senten protegides per la nit
encara més fosca.

Pits erectes contra erectes pits,
dibuixen tremoloses carícies
de futurs incerts
amb els dits.

Silenci tabú...

Dues llàgrimes
inútils en un món immadur!

Comentaris

  • Món immadur i injust![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 24-12-2004

    Tens raó. A hores d'ara (i a hores d'abans també) l'amor hauria d'ésser acceptat en totes les seves formes, perquè com diu la Merihan és un sentiment que sigui com sigui sempre ens aporta joia.
    M'ha recordat a un poema meu que es diu "El final de la veda" i que tracta de les relacions entre dues noies.
    M'ha agradat!

  • primer poema homosexual que llegeixo[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 20-12-2004

    i l'experiència...bona
    i la sensació final...millor
    moltes felicitats!!

  • en una paraula:[Ofensiu]
    AnNna | 20-12-2004 | Valoració: 10

    genial.
    de puta mare.

    molts petons wapo!
    aNNneta.

  • En la clandestinitat[Ofensiu]
    OhCapità | 20-12-2004 | Valoració: 10

    de la nit, l'amor pren totes les formes possibles, i això és màgic. Sensacional!!

  • l'amor és bonic en totes les seves dimensions...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-12-2004 | Valoració: 10

    M'agrada el contingut, l'estructura, el significat.
    És un poema que ho té tot, el tema és diferent, ningú n'hi fa poemes, però l'amor es mereix tots els poemes del món, i sobretot no haver-lo d'amagar.

    Una abraçada i fins aviat!

  • Capdelín:[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004 | Valoració: 10

    felicitats.

    Res més.

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )