Li direm senyor A, per estalviar-nos la demanda

Un relat de: Eloi Arumí Sunyol

El senyor A i la senyora d'A, es van casar el dos de maig d'un any indeterminat, per estalviar la feina de comptar dates. La senyora d'A tenia grans plans per la unió i el senyor A no, però tant li era perquè la senyora d'A, tenia una gran fortuna.
Els primers anys de matrimoni, no van estar del tot malament i, tot i les diferències teològiques entre ells, convivien agradablement.
El senyor A s'havia traslladat a la mansió de la senyora d'A i no feia res més que "tirar de tarjeta".
La senyora d'A no feia cas de les despeses que provocava el seu marit i no li feia cap reclamació perquè estava convençuda de que el seu negoci no fallaria.
Al cap de dos dies de dir això, el mercat de diccionaris retroromànic-finès, finès-retroromànic, va decaure moltíssim i, la dona, disgustada. morí als setanta anys d'un atac de cor provocat per la davallada del mercat que va pujar de nou al cap de dos dies de ser morta.
Ell va fer veure que estava molt afligit per la defunció de la seva esposa tot i que en arribar a casa amb les cendres de la difunta, les llançà al vàter.
Després de morta la vella, la fortuna passà a les mans del senyor A que s'ho prengué amb calma i sense immutar-se, ara ja era gran i no podia gaudir com abans però va conèixer a la senyoreta B, que al cap de poc, es convertí en la senyora d'A-2 que tenia una esposa, la senyora B1.

Un dia, la criada H, trobà a la senyora d'A-2 amb la criada J compartint llit. La criada H, pensant-se que l'havien vist, pujà al despatx del vidu d'A que tenia relacions carnals amb la criada F i la criada G a la vegada.
La criada H tingué una crisi nerviosa i l'hospitalitzaren durant dos llargs anys durant els quals, rebia visites de la senyora B1 , la seva amant.

Comentaris

  • jaja![Ofensiu]
    ziar | 11-10-2011 | Valoració: 8

    M'encanta no me parat de riure.
    Ho considero una crítica feta amb un gran humor. olé! jaja

  • a b c d e f g h... mmm, renoi quants senyors i senyores!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 10-08-2011

    Doncs a mi m'ha enganxat del tot amb aquestes coses de a b c d...
    Diguem-li senyor A i punt.

    Molt bo.

    Una abraçada ben literària... i real!!


    Ah, per part meva benvingut!!

  • bombetadellum | 09-08-2011 | Valoració: 10

    haha mini Quim Monzó
    no sé per què
    Mola!

  • Red Pèrill | 09-09-2010 | Valoració: 9

    Ets oxigen pel puesto, no entenc com escrius tan bé amb 17 anys.

    Iuju!

  • Un embolic[Ofensiu]
    Alba Vila | 21-07-2010 | Valoració: 9

    De fet, llegint aquest relat he rigut molt (no sé si estava fet per això). Però també m'he fet un embolic, que Déu n'hi do! amb les senyores i les criades. Un bon relat.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: