La dona del camp

Un relat de: Eloi Arumí Sunyol
Era allà la dona, ella, només, la dona. Només aquella que representava com ella podia ser la que no tenia vergaonya de ser allò que no era correcte. Només i només només podia esdevenir insegura perquè tenia la seguretat de no ser ningú ni res per res amb res sense res amb on dins el seu propi ser.

Era allà, la dona, ella, sense. Ara sí. Portava el vestit (aquell vestit). Sabia que no el portava perquè sí però se l'havia posat sense saber-ho; la fada que no la coneixia li havia posat mentre la que coneix la distreia amb les seves històries macabres i senseres sense sentit.

Era la dona la fada que posava el vestit, era la fada la dona que posava el vestit. Però no! No ens confonguem, només era una dona de camp, només ella, només camp. Les fades ja són mortes: No van nèixer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer